Resultats de la cerca

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio…

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU ,  Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels anuncis 1985-87…

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 El 2025 anunciaren una nova gira del grup durant l’any 2026 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los…

Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar…

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…

Estudià Ciències de la Comunicació i, després d'un temps d'exercir de periodista, es graduà a l'escola de cinema d'Hèctor Faver de Barcelona Després de guanyar-se un prestigi entre els aficionats al cinema fantàstic amb els curtmetratges Alicia 1994, premiada al Festival de Sitges i Días sin luz 1995, debutà en el llargmetratge amb Els sense nom 1999, una història de terror i intriga que el projectà internacionalment Des d’aleshores ha dirigit les pellícules de gènere fantàstic amb repartiment internacional Darkness 2002, Fragile 2005 i Rec 2007, que fou reconeguda amb diversos…

Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà  Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns títols de la qual signà amb el…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días…

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona 1958, d’on fou catedràtic de literatura espanyola Fou lector de castellà a Liverpool 1961-62 Com a poeta en castellà — Fiesta en la calle 1961, Abrir una ventana a veces no es sencillo 1965, Algunos crímenes y otros poemas 1971, Aire sin voz 1974, Esta noche 1978, El significado de nuestro presente 1983,  El muro de Berlín 2003, Poesía secreta1961-2004  2010 i Variaciones sobre un mismo paisaje 2012— combinà el realisme amb una lírica imatjada Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, collaborà a Destino , Ínsula ,…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…