Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
Poul Nyrup Rasmussen
Política
Polític danès.
Es graduà en dret per la Universitat de Copenhaguen 1971 Al capdavant del Partit Socialdemòcrata que presidí del 1992 al 2002, guanyà les successives eleccions del 1993 al 2001 Al llarg de la seva gestió, tot i l’ideari socialdemòcrata, impulsà una liberalització de l’economia que aconseguí situar entre les més competitives d’Europa Molt perjudicat pel resultat negatiu del referèndum relatiu a l’euro 2000 i també pel sentiment antiimmigratori, fou derrotat pel Partit Liberal d’Anders Fogh Rasmussen Al juny del 2004 fou elegit diputat al Parlament Europeu
Jørn Utzon
Arquitectura
Arquitecte danès.
Estudià a l’Escola d’Art de la seva ciutat nadiua 1937-42 Treballà tres anys a Estocolm, on fou influït per l’obra d’ESAsplund El 1946 passà sis mesos a l’estudi d’Alvar Aalto a Hèlsinki i el 1949 entrà en contacte amb FLlWright a Taliesin, del qual també rebé influències La seva obra parteix del funcionalisme escandinau, però se n'allunya pel fort expressionisme, que l’apropa al fantàstic De l’any 1952 és la seva casa a Hellebäk, de planta oberta el 1956 féu seixanta-tres cases de la ciutat Kingo, prop de Helsingör el barri residencial de Frederiksberg, a Copenhaguen, és del 1959 el Banc…
Bertel Thorvaldsen
Escultura
Escultor danès.
Fill d’un tallista d’origen islandès, fou deixeble de NAAbilgaard a la Royal Academy de Copenhaguen 1781-93 Des del 1796 amplià estudis a Roma, on residí d’una manera gairebé ininterrompuda fins l’any 1838 adoptà el nom d’Alberto Membre de l’Accademia di San Luca 1808, n'esdevingué president en 1827-28 Assolí un gran prestigi internacional Bé que continuà mantenint estudis a Roma, el 1838 tornà a Copenhaguen, ciutat a la qual llegà les seves obres, les seves colleccions i la seva fortuna, que foren consagrades a la creació del museu que duu el seu nom, acabat el 1848 És considerat l’escultor…
Henning Larsen
Arquitectura
Arquitecte danès.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la polèmica Òpera Reial…
Heinrich Christian Schumacher
Astronomia
Astrònom danès.
Fou director de l’observatori de Mannheim i del servei topogràfic de Slesvig-Holstein El 1817 fou encarregat pel govern de mesurar l’arc de meridià entre Skagen i Lauenburg
Johannes Schmidt
Biologia
Biòleg danès.
Féu recerques en oceanografia i biologia marina, especialment sobre la genètica de les anguiles i altres peixos S'ocupà també de botànica i féu estudis sobre el llúpol
Saxo Grammaticus
Història
Literatura danesa
Cronista danès.
Secretari del bisbe Absalon , escriví per encàrrec seu els Gesta danorum ‘Gestes dels danesos’, ~1200, obra en setze llibres Amb un llatí ampullós i rebuscat, dedica els nou primers a recollir tot el patrimoni de les antigues sagues daneses —entre altres, les de Hamlet i de Guillem Tell — i així completà l’ Edda islandès Història destinada a glorificar la reialesa i l’Església, fou publicada per Christiern Pedersen 1514
Søren Peter Sørensen
Bioquímica
Bioquímic danès.
Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions
Julius Thomsen
Química
Químic danès.
Efectuà nombroses mesures calorimètriques, estudià la llei d’acció de massa 1867 i el comportament dels àcids, dels quals mesurà la força Féu estudis de termoquímica i predigué l’existència d’un grup de gasos inactius
Johann Friedrich Struensee
Història
Polític danès.
Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina