Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Guglielmo Ebreo da Pesaro
Música
Mestre de dansa, teòric i coreògraf italià d’origen jueu.
Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de…
saltarello
Música
Dansa ràpida d’origen italià, de moviment animat, normalment en compàs de 6/8 (a vegades 3/4).
Encara que data del s XIV, tingué la seva esplendor al XVI Sovint formava un binomi amb una dansa lenta o moderada de ritme binari, com la pavana
xàquera vella
Música
Dansa valenciana de parelles molt en voga al segle XVII, elegant i pausada, amb acompanyament de dolçaina i tamborí.
El nom, i probablement la dansa, fou manllevat de la jácara castellana Actualment designa un conjunt de danses, amb diferents ritmes i melodies, de les quals només la primera correspon a l’antiga xàquera Es tracta, de fet, d’una dansa relacionada en general amb les festes de noces Tradicionalment es ballava a la nit al voltant d’una foguera a l’acabament, les parelles desfilaven davant el dolçainer
cakewalk
Música
Dansa originària dels esclaus negres de l’Amèrica del Nord.
De caràcter grotesc, està escrita en compàs de 2/4 i es caracteritza pel ritme sincopat, molt proper al del ragtime Aparegué a l’Amèrica del Nord vers el 1870 com a imitació-paròdia que els esclaus feien de les elegants danses dels blancs El nom, que es pot traduir lliurement per ’volta del pastís', deriva del premi que es donava als millors balladors Assolí una gran popularitat cap al 1890 entre els grups de vaudeville , i al principi del segle XX fou importada cap a Europa, on es popularitzà com a dansa de music-hall i d’espectacle Claude Debussy s’hi inspirà per a compondre…
ballo
Música
Terme emprat de forma genèrica per a anomenar un ball o una dansa.
En un sentit més restrictiu, s’utilitza també com a sinònim de balletto Així mateix, s’aplica sovint a qualsevol composició musical inspirada o relacionada directament amb l’art de la dansa En aquest cas, la paraula ballo sol aparèixer com a indicador de caràcter o de tempo formant part d’expressions com ara tempo di ballo
polca
Música
Dansa bohèmia de metre binari i tempo viu.
Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la…
Roseland Musical
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1983 per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall.
Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil Ballaven i ballen 1984, Blau marí 1987, Flit-flit i Cara, calla 1994
cascarda
Música
Dansa italiana del final del segle XVI, de tempo ràpid i compàs ternari.
Probablement, el seu inventor fou Fabritio Caroso, que en els seus tractats Ballarino 1581 i Nobiltà di dame 1600 la descriu i en dona exemples Musicalment, s’estructura en dues parts breus que es repeteixen tantes vegades com la dansa exigeixi Normalment era ballada per una o dues parelles, o també per un trio -dos homes i una dona, o viceversa-
ballet
Folklore
Dansa i ball
Dansa folklòrica, espontània o conreada per agrupacions, emprada en certes ocasions com a manifestació consuetudinària.
L’autor i l’origen d’aquesta dansa són desconeguts, i és transmesa de generació en generació És anomenada també ballet popular , per tal de distingir-la del ballet acadèmic
muses
Música
Mitologia
Éssers de la mitologia grega, representades com a figures femenines i considerades divinitats inspiradores del cant, la dansa o la poesia.
Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina