Resultats de la cerca

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886

Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini 1673-1701, mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie 1672, contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti També escriví oratoris

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la Diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d’ Influencia del estado social sobre la legislación 1883

Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908

De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93

Vida i obra Documentat com a degà de l’església collegial de Xàtiva i canonge i paborde de la Seu Valentina entre els anys 1437-40, participà en el certamen poètic valencià de l’any 1474 en «lahors de la Verge Maria» amb la seva única poesia coneguda, Alt en lo cel, la geraxia canta , formada per versos organitzats en cinc estrofes i una tornada, a través dels quals reflexiona sobre les «dotze grans esteles» de la corona de Maria, mitjancera dels homes Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue