Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un instrument…

Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per encàrrecs reials…

Fou pensionat per l’ajuntament barceloní a París i a Roma Residí set anys a Itàlia i a Suïssa, i pintà nombroses vistes del llac de Como Practicà una pintura realista convencional

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

Participà, com a paisatgista, en exposicions 1896-98 Pintà, també, alguns retrats

Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler

Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

El seu estil anà derivant cap a l’Art Nouveau al decenni del 1890 Fou l’artífex més destacat de la joieria d’aquest estil a Bèlgica fins cap al 1905 Fou l’introductor del vori del Congo en la joieria modernista