Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Jorge Alessandri Rodríguez
Història
Política
Polític, enginyer i home d’afers xilè, fill d’Arturo Alessandri Palma.
Guanyà les eleccions presidencials del 1958 El 1964 fou substituït per Eduardo Frei Vicepresident del Banc de Sud-amèrica i director i accionista d’una xarxa de fàbriques de paper i de refineries de sucre, collaborà amb la dictadura del general Pinochet essent president del Consell d’Estat 1976-81, fins que dimití
Rafael Carrera
Història
Militar
Militar i polític guatemalenc.
Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854
Šukrī al-Quwwaytlī
Història
Política
Polític sirià.
Líder del moviment nacionalista durant l’època de dominació francesa, fou elegit president en ésser proclamada la república de Síria 1943-49 S'exilià a Egipte durant la dictadura militar i tornà a ocupar la presidència des de l’any 1955 fins al 1958, any que fou constituïda la República Àrab Unida
Referèndum constitucional a Xile
Amb el 78% dels vots a favor, Xile decideix en referèndum substituir la Constitució heretada de la dictadura del general Augusto Pinochet 1988 i substituir-la per una de nova En el referèndum s’aprova també que el nou text l’elabori una convenció formada per 155 persones sorgides d'una votació popular
Espanya rebutja ajudar a investigar els crims del franquisme
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, dóna ordre a totes les fiscalies perquè impedeixin els interrogatoris de la jutgessa argentina Maria Servini a dinou presumptes involucrats en crims comesos per la dictadura franquista La fiscal general justifica la mesura per la llei d’amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes investigats
Carles I de Portugal

Carles I. de Portugal
© Fototeca.cat
Història
Rei de Portugal (1889-1908).
Fill de Lluís I i de Maria Pia de Savoia Durant el seu regnat hi hagué diverses revoltes a Porto el 1891, i a les colònies després de la del 1906 permeté la dictadura de João Franco, que augmentà l’oposició republicana Morí assassinat, ell i el príncep hereu Lluís Felip, en una revolta
Carles Jordà i Fages
Història
Política
Polític.
Afiliat a la Lliga Regionalista, actuà al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i Mates Diputat provincial 1914 i regidor per Barcelona 1917, fou fundador i membre del consell directiu d’Acció Catalana 1922 La Dictadura l’exilià a Casp 1924 Fou president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya 1931
Enric Maynés i Gaspar
Història
Política
Polític.
Llicenciat en dret, milità en el Centre Nacionalista Republicà, i després passà a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial 1917, conseller de la Mancomunitat 1919 i regidor de Barcelona 1920 Deposat per la Dictadura com a tinent d’alcalde, recuperà el càrrec el 1930 Collaborà a El Poble Català i La Veu de Catalunya
Algernon Sidney
Història
Militar
Polític i militar anglès.
En la guerra civil, lluità amb els parlamentaris i es distingí a Marston Moor i a Irlanda Republicà sincer, criticà la dictadura de Cromwell i en produir-se la restauració visqué disset anys a l’exili De retorn a Anglaterra, conspirà contra el rei i fou decapitat La revolució del 1688 rehabilità la seva memòria
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina