Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors de la motonàutica al principi del segle XX a Catalunya Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona, i un dels fundadors de la Federació Catalana de Motorisme Marítim 1921

Vinculat al Liceu Francès, més tard fou un dels socis fundadors del Club Esportiu Hispano Francès, i el 1959 es convertí en president de la secció de petanca del club El 1966 abandonà el càrrec i passà a ser vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol i un any més tard, president 1967-70 Posteriorment fou vicepresident de l’Hispano Francès 1970-75, president de la federació espanyola 1976-84 i membre del Comitè Olímpic Espanyol 1982-84 Durant aquesta etapa organitzà els Preolímpics del 1983 i el torneig classificatori per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Rebé la medalla Forjadors…

Membre de la Penya Ciclista Bonavista 1964, fou vocal de la seva junta directiva Fou representant de l’Audax Club per Espanya, Marroc i Portugal El 2011 creà l’entitat Randonneurs de Catalunya, que també presidí, amb l’objectiu de fomentar la pràctica del cicloturisme de gran distància També creà la Volta Ciclorandonneur de Catalunya

Participà de forma activa en els inicis a Catalunya d’esports com el tennis, l’automobilisme i el motociclisme Presidí la Federació Catalana de Tennis 1914-16 Durant la dècada de 1910 fou vocal en les juntes directives del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Tennis del Turó i el Club Natació Barcelona

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Formava part de la directiva de l’Internacional de Sants quan fou elegit president de la Federació Catalana de Futbol 1913 Aconseguí la reconciliació dels clubs disidents amb la constitució d’una nova federació sota les directrius de la Federació Espanyola de Futbol A continuació entrà a la directiva del FC Barcelona 1913-15

Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els edificis del Banco del…

Establert a Lleida, començà a jugar a 13 anys i arribà a categoria preferent També fou àrbitre nacional, entrenador i monitor Com a jugador veterà ha guanyat en tres ocasions el Campionat Provincial Individual de Lleida En l’àmbit directiu s’inicià al Club Escacs Lleida 1958, que presidí a partir del 1967 Fou delegat d’escacs d’Educación y Descanso 1959–68, i fundador 1968 i president durant trenta anys de la Delegació Territorial d’Escacs de Lleida de la federació catalana També fou vicepresident de la mateixa federació i president de la Comissió Esportiva, així com …

S’inicià al Club Natació Barcelona, i fou conegut amb el sobrenom de Zamora aquàtic Jugà del 1922 al 1948 Amb el CN Barcelona fou nou vegades campió de Catalunya absolut 1922-26, 1930, 1931, 1934, 1945 i tres vegades campió d’Espanya 1945, 1947, 1948 Amb la selecció estatal fou vint-i-quatre vegades internacional i olímpic a París 1924 i a Amsterdam 1928 També fou directiu de la Federació Catalana de Natació amb el càrrec de seleccionador de natació i waterpolo 1957-66 i, parallelament exercí de cronista de natació des de les pàgines de Mundo Deportivo anys trenta i El Noticiero…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al…