Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Jacob Viner
Economia
Economista canadenc.
Deixeble de Taussig, fou professor de les universitats de Chicago 1919-46 i Princeton 1946-60 És un dels primers especialistes del s XX en teoria del comerç internacional Publicà Studies in the Theory of International Trade 1937, on estudia des dels mercantilistes fins als precedents de Keynes/> Una altra obra seva és International Trade and Economic Development 1953 Autor també d’un famós article 1931 sobre corbes de costs i corbes d’oferta, hom li deu la distinció entre economies reals externes i economies pecuniàries externes És important la seva tasca teòrica i la seva…
veritat
Filosofia
Concepte fonamental i, en la seva problematicitat mateixa, objecte central de la reflexió filosòfica de tots temps.
El fet que els diferents tipus de comprensió suscitats pel tema de la veritat corresponen a altres tantes diferents filosofies, i àdhuc religions, sorgides al llarg de la història de la humanitat, així com l’ambigüitat i la pluralitat de significació que el mateix terme de veritat té en el llenguatge comú, justifica que hom no faci una definició concreta —que seria parcial— del concepte de veritat Aquest, d’altra banda, respon històricament a una triple arrel etimològica —hebraica, grega i llatina, respectivament, almenys pel que fa al món occidental—, la qual no sols és palesa en termes…
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
durada
Filosofia
Persistència d’una realitat en el temps.
El problema de la durada ha estat tractat de forma diversa al llarg de la història de la filosofia normalment la discussió s’ha centrat en la distinció entre una durada en el temps, amb començament i fi, i una durada de l’eternitat, sense començament ni fi El filòsof que més clarament s’ha expressat sobre el problema ha estat Henri Bergson, que parla d’una durada en sentit psíquic, irreductible a l’espacialització a la qual és sotmès el temps mitjançant la matemàtica D’aquesta tesi Henri Bergson deduí que l’absolut no pot ser entès com a etern, sinó com a absolut que dura
banda de radiofreqüències
Banda de les freqüències utilitzades en radiocomunicacions; els seus límits estan compresos entre 3kHz i 300 GHz.
A més de les bandes de radiofreqüències i de les denominacions corresponents, oficialment establertes per la UIT, hom manté, pel que fa a les freqüències de microones, la mateixa distinció d’intervals, utilitzada durant la Segona Guerra Mundial per al radar Aquests intervals són les subbandes d’UHF i de SHF següents banda L, d’1 GHz a 2 GHz banda S, de 2 GHz a 4 GHz banda C, de 4 GHz a 8 GHz banda X, de 8 GHz a 12 GHz banda Ku, de 12 GHz a 18 GHz banda K, de 18 GHz a 27 GHz banda Ka, de 27 GHz a 40 GHz
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…
impúber
Dret canònic
Dret civil
Que no ha arribat a la pubertat.
Pel dret romà, d’aplicació a Catalunya, eren considerats impúbers els nois menors de catorze anys i les noies menors de dotze Actualment hom considera impúbers, sense distinció de sexe, els menors de catorze anys Els impúbers no tenen capacitat per a fer testament, contractar i ésser testimonis En els texts de dret català l’impúber era anomenat pubill El dret canònic considera igualment impúber el noi mentre no ha complert catorze anys, i la noia dotze Els impúbers no poden contreure matrimoni, no tenen vot en les eleccions canòniques, no poden testificar en judici, són exempts…
judo adaptat
Judo
Judo practicat per persones amb discapacitat visual o ceguesa.
Les úniques adaptacions que necessiten els esportistes són la variació de textures per delimitar les zones de competició en el tatami, així com el fet que s’ha de començar el combat quan els dos lluitadors estiguin en contacte físic En el programa dels Jocs Paralímpics es contempla el judo masculí des de Seül 1988 i el femení des d’Atenes 2004 En el judo paralímpic no es fa distinció entre cecs totals i discapacitats visuals Les úniques categories són, igual que en el judo olímpic, en funció del pes del participant, per tant, se segueix la normativa de la Federació Internacional…
Núria Armengol Reig

Núria Armengol Reig (a la dreta)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora, entrenadora i directiva de basquetbol.
Formada al Futbol Club Barcelona, jugà a les files del Club Deportiu Hispano-Francès entre el 1966 i el 1980, club amb el qual disputà diversos torneigs de la Lliga estatal femenina En fou també entrenadora i directiva fins a la seva desaparició 2000 Posteriorment fou una de les fundadores del club Hispano Basket Presidí la primera Associació de Clubs de Basquetbol Femení creada durant els anys vuitanta i fou directiva de la Federació Espanyola de Bàsquet entre el 1984 i el 1990 Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola i la distinció Històrica del Bàsquet Català de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina