Resultats de la cerca

Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el…

Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del gener del 1893…

Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme les annexions…

Ingressà al seminari de Barcelona, on aviat destacà per la seva pietat Catequista de Sant Pere de les Puelles 1909, fou ordenat de sacerdot el març del 1910 a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, i al juliol fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, on impulsà les Conferències de Sant Vicenç de Paül , l’ Apostolat de l’Oració , i les Filles de Maria L’any 1916 guanyà per oposició la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès El 1919 substituí Josep Roig i Casanellas com a rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, càrrec…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’…

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè “el Barri Xinès” de Barcelona Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus , novella guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit…

Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici…

Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué…