Resultats de la cerca

Fou erigit en seu episcopal al segle VIII Entre el 1803 i el 1806 fou secularitzat i passà a Baviera, i el 1817 fou lliurat, com a principat, als ducs de Leuchtenberg

Fill i successor d’Ausprand, intentà d’expandir el seu regne i, així, lluità contra l’exarcat de Ravenna 726-743, el papat 739 i els ducs de Spoleto i Benavent 743

Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s…

És situada a la confluència de l’Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya Centre tradicionalment comercial de productes agrícoles vins, més tard s’hi desenvolupà la indústria metallúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció Centre d’ensenyament superior Université de Dijon, fundada el 1722 Nus de comunicacions ferroviàries Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame segles XII-XIII, amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne 1280-87, gòtica, amb una cripta del segle XI i un…

El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el terme de…

Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el 1751, que…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone

La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel…

La grandesa d’Espanya fou annexada el 1697 al quart titular, Cristóbal Portocarrero y de Guzmán, comte de Teba i de Fuentidueña i capità general d’Extremadura Passà als FitzJames Stuart, ducs de Berwick