Resultats de la cerca

La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta

La unitat SI de conductivitat tèrmica és el Wm - 1 K - 1 Per als metalls, hi ha una relació teòrica, bé que força vàlida, entre la conductivitat tèrmica i la conductivitat elèctrica, coneguda per llei de Wiedemann-Franz o relació de Lorentz λ/γ = π 2 /3 k/e 2 T , on k és la constant de Boltzmann, e la càrrega de l’electró i T la temperatura absoluta

Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…

Associats a l’electró, al muó i a la hipotètica tau, hi ha els corresponents neutrins el neutrí de l’electró o neutrí electrònic ν e , el neutrí del muó o neutrí muònic ν μ i, hipotèticament, el neutrí de la tau ν τ L’existència del neutrí fou postulada per WPauli el 1931 per tal de no violar les lleis de conservació de l’energia i del moment angular en les desintegracions beta La primera observació experimental d’un neutrí fou feta el 1956 per Reines i Cowan Els neutrins tenen una helicitat ben definida spin i velocitat tenen direccions oposades, i els antineutrins també, bé que la tenen…

Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió

Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica

Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois 1931-36, Columbia 1937-41 i Texas 1972-93 i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone 1944-46, a la Westinghouse Electric Corporation 1941-42 i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia 1942-44 Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W E Lamb

Aquesta reacció és permesa per la llei de conservació de la massa-energia l’energia total inicial de la parella partícula-antipartícula es transforma en massa i energia cinètica de les noves partícules Quan tota l’energia inicial es transforma en energia cinètica de partícules sense massa hom diu que la matèria desapareix transformant-se en radiació P ex, un electró i un positó poden anihilar-se i donar lloc a dos fotons El fenomen oposat és la materialització o producció de parelles

És el més simple que existeix, i consisteix en tres àtoms d’hidrogen units que han perdut un electró, o tres protons aïllats units per dos electrons S'obtingué al laboratori el 1980 i es detectà a l’espai interestellar l’any 1997 L’existència d’aquest ió donà suport a la teoria d’una xarxa de reaccions ió-molècula que dirigeixen la química dels núvols moleculars interestellars El paper de l’ió és fonamental en la química del cosmos i en la formació dels diferents components dels estels