Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
màquina excavadora
Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en l’excavació de terrenys quan hom ha de remoure grans quantitats de terra.
Consta bàsicament d’un bastiment, o estructura, molt robust i pesant que va muntat sobre rodes o erugues i proveït d’una pala, d’una cullera, d’una roda de catúfols o de qualsevol altre element d’excavació, segons els tipus d’excavadora L’element d’excavació va muntat sobre la ploma i és mogut mitjançant cables o per un circuit oleohidràulic Els tipus més corrents són l' excavadora de cullera frontal , emprada sobretot per a l’excavació de terrenys no rocallosos i per a talussos verticals, i l' excavadora de cullera retroactora , o retroexcavadora , en la qual la cullera fa l’…
llançadora de cinteria
Indústria tèxtil
Llançadora en forma d’estrep, proveïda d’una cremallera, que corre per unes guies impulsada per rodes dentades i que conté un rodet de trama.
Hom l’empra en els telers de cinteria, que generalment teixeixen moltes cintes estretes simultàniament
templàs
Indústria tèxtil
En el teler mecànic de tipus cotoner, aparell amb un cilindre metàl·lic, anomenat també pinya, que té uns anells diagonals proveïts de puntes, i que hom posa a cada vora del teixit per a impedir la reducció de l’amplària de la peça que es teixeix.
En els telers de tipus seder hom empra un templàs de tres corronets revestits de goma
anhídrid ftàlic
Química
Anhídrid corresponent a l’àcid ortoftàlic, obtingut a partir de l’ortoxilè per oxidació amb pentòxid de vanadi.
Hom l’empra en l’obtenció de resines alquídiques, de ftalats i de l’indi sintètic
colpocitologia
Estudi del nombre i les característiques de les cèl·lules de descamació fisiològica de la vagina.
Hom l’empra per a la investigació de les fases del cicle ovàric i llurs trastorns
colorimetria
Física
Mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Per a determinar les components d’una radiació lluminosa hom empra colorímetres, fotocolorímetres , o, indirectament, espectrofotòmetres
eix aerodinàmic
eixos aerodinàmics: XD , eix de resistència aerodinàmica; ZL , eix de sustentació aerodinàmica; YC , eix transversal
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte al vent relatiu instantani, amb origen al centre de gravetat de l’aeronau o al punt escollit per a referir els moviments de les forces.
Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau
procés de Haber-Bosch
Química
Mètode industrial d’obtenció d’amoníac a partir de la fixació del nitrogen atmosfèric i la seva combinació amb hidrogen en presència de catalitzadors, segons l’equació
.
Per tal de fer la síntesi, FHaber emprà pressions d’entre 200 i 1 000 atm
constant de Planck
Física
Constant fonamental de símbol h i de valor 6,626 176 x 10-34Js.
Caracteritza els fenòmens del domini quàntic Hom empra sovint la constant de Planck reduïda, h = h/ 2π
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre