Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Mònaco 2017
Estat
El Principat encara va haver de fer front al sinistre del complex immobiliari dels Jardins d’Apolline, que va afectar centenars de veïns i en el qual, a banda dels problemes de construcció, també hi va haver un problema sanitari, perquè l’aigua que consumien no era potable D’altra banda, el país es va preparar per a les pròximes eleccions legislatives del mes de febrer del 2018 Així, durant el 2017, les notícies sobre possibles candidats i llistes van ser constants Finalment, hi concorreran tres candidatures la Union Monégasque, centrista i monàrquica, amb Jean Louis Grinda com a candidat, el…
Guinea Equatorial 2018
Estat
Al novembre, el Partit Democràtic de Guinea Equatorial PDGE, en el poder, va expulsar 42 militants, acusats d’estar implicats en un intent de cop d’estat que es va frustrar, segons el Govern, el 24 de desembre de 2017, a la frontera amb el Camerun Entre els expulsats destaquen l’exambaixador Enrique Nsue Anguesomo i l’exdirector de la seguretat presidencial Julian Ondo Nkumu Els colpistes, una trentena, de nacionalitats txadiana, centreafricana i sudanesa, es troben detinguts al Camerun, el Govern del qual n’està endarrerint l’extradició En un pas més en la successió del seu pare, el…
Frente Nacional de la Juventud
Partit polític
Organització neofeixista juvenil i extraparlamentària que es creà a Barcelona al setembre de 1977 com a resultat d’una escissió juvenil de Fuerza Nueva [FN].
Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou inicialment…
Josep Peirats i Valls
Història
Anarcosindicalista.
Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939…
Michel Aflak
Política
Polític sirià, d’origen libanès, de religió cristiana.
Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el…
Escola de Borgonya
Música
Nom donat al conjunt de compositors vinculats en algun moment de la seva trajectòria a la cort ducal de Borgonya al segle XV.
Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…
Joan Ignasi Pla i Durà
Política
Polític i advocat.
Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou…
Guinea Equatorial 2013
Estat
El Partit Democràtic de Guinea Equatorial PDGE, del president Teodoro Obiang Nguema, va renovar la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades el 26 de maig, en obtenir 99 parlamentaris dels 100 de la Cambra de Representants del Poble i 54 dels 55 escons que s’escollien al Senat L’oposició, molt crítica amb el procés electoral, tan sols va aconseguir un escó a la Cambra de Representants del Poble, com en l’anterior consulta 2008, i un altre al Senat, de nova creació Els dos escons els va obtenir Convergència per la Democràcia Social CDS, encapçalada per Plácido Micó…
Togo 2017
Estat
Les protestes contra el president, Faure Gnassingbé, van ser freqüents a partir del 19 d’agost, data de la primera manifestació, sense que al final d’any el Govern i l’oposició, encapçalada per Jean-Pierre Fabre, de l’Aliança Nacional pel Canvi ANC, haguessin avançat en les negociacions Els manifestants van demanar la dimissió de Gnassingbé, que va arribar a la presidència el 2005 després de la mort del seu pare, el general Gnassingbé Eyadéma, el qual es va mantenir 38 anys en el poder Preocupats per la inestabilitat del petit país, els presidents de Ghana, Nana Akufo-Addo, i de…
art equatorià
Art
Art desenvolupat al territori de l’Equador actual des de la colonització castellana.
A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una expressió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina