Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
detrític | detrítica
Geologia
Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments.
Les roques detrítiques més importants el 80% de les roques sedimentàries són les terrígenes , formades per fragments procedents de l’erosió del continent Les roques biodetrítiques són les formades per fragments d’organismes vius Es divideixen en rudites , quan els fragments tenen un diàmetre superior als 2 mm, arenites , amb fragments de 2 mm a 1/16 mm, i lutites quan són més fins
les Ardenes
Regió
Regió natural que s’estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d’Ardenes.
El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants…
sedimentació
Geologia
Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l’acció de la…
Xiangkhoang
Altiplà
Altiplà del N de Laos, a l’E de Louangphrabang, al NW de la serralada annamita.
Té uns 60 km de llargada per uns 50 d’amplada, amb relleus tabulars formats per capes de calcària i gres les altituds màximes superen els 2 000 m Presenta una forta erosió fluvial, produïda pels afluents del Mekong El clima és tropical monsònic Hi ha boscs i explotacions mineres or, estany i tungstè La població és predominantment rural El nucli principal és Xiangkhoang
selva de Turíngia
Massís
Massís hercinià d’Alemanya, paral·lel al Werra (afluent del Wesser).
Constitueix un horst allargat i estret, format per esquists primaris i arrasat per una superfície d’erosió terciària, el qual accidenta una gran part del SW del land de Turíngia El punt més alt és el Grosser Beer 982 m Hi ha indústries del cristall, de la porcellana i de la fusta gràcies a la riquesa dels boscs També hi ha jaciments de potassa
Ajarquía
Comarca de la província de Màlaga, Andalusia.
El seu sòl és constituït per esquists paleozoics molt degradats i en els quals l’erosió ha format nombrosos barrancs Exporta vi i panses Hi tingué lloc el desastre d’Ajarquía , en què Abū-l-Hasan ‘Ali infligí una desfeta a les tropes castellanes manades pel mestre de Santiago Alonso de Cárdenas, quan aquestes intentaven la conquesta de Màlaga durant la campanya de Granada
rànker
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.
Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc
raiguer
Geomorfologia
Part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada.
Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents
hamada
Geomorfologia
Forma de relleu característica del desert.
És un altiplà estructural de superfície pedregosa, desenvolupada sovint sobre una capa de roques calcàries d’origen continental L’erosió eòlica —en aquest cas la deflació— arrossega la sorra del damunt i només hi deixa els fragments més grollers L’hamada apareix, doncs, coberta per una gran quantitat de rocs angulosos Són nombroses a la part nord del Sàhara, i poden prolongar-se sovint en forma de turons testimoni
plataforma estructural
Geomorfologia
Relleu tabular coronat a la part superior per una capa de roca dura.
És característic de les regions d’estructura concordant horitzontal i es forma per erosió i desgast dels materials més tendres de les capes anteriors Cal no confondre'l, però, amb un peneplà com a exemple de plataforma estructural hom pot esmentar els páramos de la Meseta central península Ibèrica, els de la conca parisenca plateaux de Beauce, Brie, Valois i un dels més espectaculars, l’altiplà del Colorado EUA
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina