Resultats de la cerca

Vicari general del bisbat d’Oriola, doctor en cànons i ardiaca de la seu d’Oriola, redactà una Defensa oriolana sobre la división de las asesorías de governador y de baile de Orihuela 1646

Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia

Arxiver i bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona, s’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster , com Lo llibre de la Mort 1899, Lo llibre de l’Amor 1901, etc Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920,…

Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva Escriví poesies i treballs hagiogràfics

Coneixedor de les llengües clàssiques i orientals, s’ocupà, entre d’altres temes, d’arqueologia i de lingüística, especialment a Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España 1606 i a Varias antigüedades de España, África y otras provincias 1614

És autor de Noctes atticae obra traduïda al català per M Olivar i Cebrià Montserrat, 1930-34, on dóna informacions valuoses sobre filosofia, llengua, literatura, religió i lleis de Roma i, en general, sobre el món romà, en un llenguatge elegant i planer

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…