Resultats de la cerca

Els seus estels més importants són Alferatz α, Mirach β i Almak γ Conté la galàxia d’Andròmeda

Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut

Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis

Pesa 16 t La radiació gamma és emesa per diverses estructures còsmiques, com les supernoves, els estels de neutrons i els quàsars

La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…

Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds

Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Delphini , és un estel nan blau de magnitud visual 3,86

Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom

Conté pocs estels el principal, α Lacertae , és de magnitud aparent visual 3,85, pertany al tipus espectral A0 i és a una distància de 91 anys llum

Depèn de la temperatura de l’estel és molt gran, en valor absolut, per als estels calents o molts freds, els quals radien molt, fora de l’espectre visible