Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Andròmeda
Astronomia
Constel·lació boreal, al nord del Pegàs.
Els seus estels més importants són Alferatz α, Mirach β i Almak γ Conté la galàxia d’Andròmeda
Balena
Astronomia
Constel·lació equatorial, situada al sud dels Peixos.
Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut
Antonio Abetti
Astronomia
Astrònom italià.
Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis
GRO
Astronàutica
Sigla de Gamma Rays Observer, satèl·lit de detecció de raigs gamma, llançat el 1991 conjuntament per la NASA i l’ESA.
Pesa 16 t La radiació gamma és emesa per diverses estructures còsmiques, com les supernoves, els estels de neutrons i els quàsars
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
Friedrich Zöllner
Astronomia
Astrofísic alemany.
Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds
el Dofí
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre el Pegàs i l’Àguila.
Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Delphini , és un estel nan blau de magnitud visual 3,86
Heinrich Ludwig von Arrest
Astronomia
Astrònom alemany, deixeble de Johann Franz Encke.
Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom
el Llangardaix
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Cigne, Cefeu, Cassiopea, Andròmeda i Pegàs.
Conté pocs estels el principal, α Lacertae , és de magnitud aparent visual 3,85, pertany al tipus espectral A0 i és a una distància de 91 anys llum
correcció bolomètrica
Astronomia
Diferència entre la magnitud bolomètrica i la magnitud absoluta visual d’un estel.
Depèn de la temperatura de l’estel és molt gran, en valor absolut, per als estels calents o molts freds, els quals radien molt, fora de l’espectre visible
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina