Resultats de la cerca

Es subtitulava “Periòdic d’acció del separatisme català a Sud Amèrica” Fundada per Manuel Massó i Llorens, s’edità a Montevideo, entre el 1928 i el 1930, impresa en català i castellà i en sortiren 40 números El contingut era de caràcter independentista i antiamericanista En la primera etapa, fins el número 24 del 1929, fou un periòdic més aviat de combat polític en la segona, a partir de la mort de Josep Abril i Llinés, es convertí en un magazín d’informació i articles culturals Arran de la retirada del dictador Primo de Rivera i de l’etapa política que s’obrí, deixà de publicar-…

Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can Buy 1946 en…

Competí entre el 1950 i el 1957 Pertanyé al Club Ciclista Barcelonès 1950-52 i guanyà una etapa de la Volta a Portugal, fou segon en el Campionat d’Espanya i tercer en la Pujada a Arantzazu i guanyà el Campionat de Barcelona 1951, 1952 Posteriorment fitxà pel Mariotas-Nicky’s i assolí la segona posició en el Campionat d’Espanya de muntanya i guanyà la Volta als Pirineus 1956 El seu darrer equip fou el Mobylette-Espanyol En el seu palmarès destaquen dues victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1951 i la participació al Tour de França 1995, que va finalitzar 65è en la…

Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona 1928-38 i fins a la seva mort 1956 durant l’etapa intermèdia de Perpinyà 1951-64 El 1964 Joan BCendrós en possibilità el retorn a Barcelona, on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren El 1983, en passar Proa a formar part d’Enciclopèdia Catalana SA, la collecció inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació més intens Al cap de…

Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat…

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del…

Com a amateur guanyà el Cinturó Internacional de Mallorca 1973 Fou professional entre els anys 1974 i 1982 En el seu debut com a professional aconseguí el subcampionat d’Espanya de ciclisme amb l’equip La Casera El 1975 fitxà per l’equip Monteverde i el 1976 pel Teka, amb el qual competí les temporades següents Fou tercer al Gran Premi de Navarra 1976 i al Gran Premi d’Ordizia 1977 El 1977 guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme, a Sabadell Posteriorment aconseguí la victòria al Gran Premi de Pascuas 1979, una etapa de la Vuelta a Espanya 1980, una altra a la Volta al País Basc…

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa…

Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…