Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Joan Domingo i Arnau
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808
licor
Farmàcia
Química
Dissolució en una proporció determinada de substàncies medicinals o de reactius químics en un solvent, generalment aquós.
Sovint reben diversos noms, com licor de Fehling , de Schweitzer , etc En farmàcia són coneguts el licor amoniacal anisat amoníac, alcohol i essència d’anís, el de Hoffmann èter i alcohol, el de Fowler arsenat potàssic i aigua i el de Van Swieten clorur mercúric, alcohol i aigua
Marià Cortès
Botànica
Botànic.
El 1802 professà a la cartoixa de Valldemossa, de la farmàcia de la qual tingué cura i al capdavant de la qual romangué malgrat l’exclaustració Escriví Diccionario de los vegetales de Mallorca 1820, en el qual figuren, al costat del nom linneà, el nom castellà i el català
Carl Friedrich Mohr
Química
Químic alemany.
Estudià farmàcia a les universitats de Berlín i Bonn i fou professor a la Universitat de Bonn 1867-79 Féu importants treballs d’anàlisi volumètrica, introduí l’ús de l’àcid oxàlic en alcalimetria i ideà la balança de Mohr per a determinar pesos específics de líquids i sòlids
Taurino Mariano Losa España
Botànica
Botànic.
Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia
Albert Juan i Torner
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1892.
De la seva obra, inclosa en el Modernisme, sobresurten la farmàcia Domènech, de la ronda de Sant Pau de Barcelona avui al carrer de Verdi —premi de l’ajuntament del 1907—, i, el conjunt de la casa del comú i les escoles de les Franqueses del Vallès 1912
Enric Ribés Sangüesa
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Estudià farmàcia a Barcelona Guanyà diversos certàmens de Lo Rat Penat i publicà Quadros de costums castellonencs 1916, un conjunt de narracions costumistes que donen una visió irònica de la societat castellonenca, reeditat l’any 2000 També escriví Estudi crític de les germanies en relació amb la història de Castelló 1921
uretà d’etil
Química
Sòlid cristal·lí incolor, de propietats hipnòtiques, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 49°C i bull a 185°C.
Hom l’obté per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil Fou emprat com a hipnòtic i, en farmàcia, com a agent solubilitzant de fàrmacs a causa de les seves propietats cancerígenes, el seu ús ha estat abandonat
Francesc Puigpiqué i Raurich
Farmàcia
Farmacèutic.
Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Collegi de farmacèutics de Barcelona És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones 1895, Importancia social de la farmacia 1899, Corrientes terapéuticas 1901 i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España 1902
lanolina
Farmàcia
Greix de color fosc i olor característica que hom extreu de la llana dels bens.
Pròpiament, és una mescla d’àcids grassos esterificats amb alcohols del tipus de la colesterina i la isocolesterina es fon pels volts de 37°C És molt emprada en cosmètica i en farmàcia, sola o mesclada amb parafina o d’altres greixos, com a base per elaborar ungüents També és anomenada greix de llana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina