Resultats de la cerca

Tres vegades campió del món de dobles 1948, 1955, 1957 i dues per equips 1948, 1951, i una d’Europa de dobles 1958 L’any 1974 fou contractat per la federació espanyola com a entrenador Fou seleccionador espanyol, director tècnic i assessor de la federació espanyola, membre de diferents comissions de les federacions internacional i europea, i tècnic collaborador de la federació catalana També entrenà equips catalans, com el Club Ping Pong Igualada i el Sant Vicenç 83 Fou membre del Saló de la Fama de la Federació Internacional de Tennis de Taula

Jugà al Club Voleibol Joventut Viladecans i el Club Voleibol Sant Boi, del qual formà part de la junta directiva i dirigí la seva escola esportiva El 1998 tornà al Viladecans per fer d’entrenadora i, posteriorment, accedí a la vicepresidència del club Al mateix temps, assolí el títol estatal d’àrbitre Des del 2008 presideix la Federació Catalana de Voleibol i és la primera dona que ocupa aquest càrrec També forma part de la directiva de la Federació Espanyola de Voleibol i del Consell Esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Fundada l’agost del 1924, en un primer moment fou anomenada Catalunya Endins, però en ser legalitzada canvià la denominació per la d’AE Pedraforca El primer president fou Ricard Espinosa de los Montero Tenia seccions de muntanya, esquí i espeleologia, i estava adherida a la Federació Espanyola de Muntanyisme, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a les federacions catalanes d’esquí, espeleologia i curses d’orientació L’any 2019 es fusionà amb el Club Excursionista Pirenaic i el Club Excursionista Cima per crear el Club Excursionista Pica d’Estats

Joan Antoni Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional COI, proposà per primer cop el 1981 la creació d’una jurisdicció específica per a l’esport El 1982 el kenyà Kéba Mbaye, que era membre del COI, però també del Tribunal Internacional de la Haia, creà un grup de treball perquè redactés els estatuts d’un futur tribunal de l’esport internacional El 1983 el COI aprovà els estatuts i el juny del 1984 el tribunal ja era operatiu L’acord de París entre l’associació de federacions olímpiques d’estiu i d’hivern i l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals del 1994 fou…

El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra

Fou pioner en la difusió d’aquesta pràctica esportiva a les comarques lleidatanes El 1987 organitzà, sota la direcció de Pablo Martínez Delgado, les primeres competicions de curses d’orientació a Catalunya entre els alumnes de l’Acadèmia de Suboficials de l’exèrcit espanyol i obertes a la participació de civils Durant la dècada de 1990 també organitzà diferents proves del calendari de competició de les federacions catalana i espanyola de curses d’orientació Ha organitzat jornades d’orientació amb els alumnes de l’INEFC, en collaboració amb el professor d’activitats a l’aire…

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva…

Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom i d’estil lliure, i entrà als programes de tecnificació de les federacions catalana i espanyola En categories inferiors assolí bons resultats, com el 12è lloc individual en el Campionat del Món júnior 2008 En categoria sènior, des del 2009 formà part de l’equip estatal sub-23, i participà en la Copa del Món del 2010 Compagina la seva carrera esportiva amb tasques d’entrenador de piragüisme en categories inferiors i en l’organització de competicions disputades al Parc Olímpic del Segre

Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001