Resultats de la cerca
Es mostren 1554 resultats
bou
Bestreta feta per un fabricant a un treballador pagant-li per endavant una feina a fer.
carretam
Munió de carretes o carros, especialment tots els que concorren en una determinada feina de transport.
ni-ni
Sociologia
Jove que ni estudia ni treballa i que tampoc demostra una disposició activa per trobar una ocupació.
L’aparició d’aquest terme, de caràcter força despectiu, sorgeix a l’Estat espanyol al final de la primera dècada del s XXI coincidint amb els inicis de la crisi econòmica Aquest fenomen posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis prematurament i que tenen molts problemes per trobar una feina més o menys estable, emancipar-se i poder desenvolupar un projecte vital de futur
Discriminació lingüística a l’aeroport de Palma
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea AENA prohibeix a una empleada treballar a l’aeroport de Palma durant un mes, després que hagués interposat una denúncia per discriminació lingüística contra un guàrdia civil, a qui es va dirigir en català La Guàrdia Civil i el delegat del govern a Balears ho neguen i acusen l’empleada de saltar-se un control de seguretat El 16 d’octubre un company de feina agredeix l'empleada en relació amb aquest cas
Patronat d’Obreres de l’Agulla
Sociologia
Patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal l’any 1910 a Barcelona amb la intenció de protegir les obreres de l’agulla.
Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat" brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada
Pere Vila i Codina
Economia
Comerciant i filantrop.
Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom
Rafa Martín Carbajosa
Altres esports de combat
Lluitador de kick-boxing i entrenador d’esports de combat.
Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente
Viladomiu Nou

Colònia tèxtil de Viladomiu Nou, a Gironella
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà), situada al S de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.
Era una fàbrica de teixits i filats de cotó Societat Anònima Viladomiu que el 1970 donava feina a 725 persones Tancada el 1982, incloïa el casal anomenat Torre de l’Amo , residència dels propietaris que, un cop restaurat, el 2003 fou recuperat com a centre de gestió del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d’Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat El 2007 hi fou inaugurat un museu dedicat a la vida quotidiana dels propietaris fabrils
Beatriz Cano
Culturisme
Fisioculturista.
S’inicià en l’alta competició a trenta anys Aconseguí el Campionat del Món de fitnes de la UIBNN 2002, modalitat en la qual fou tres cops campiona de Catalunya 1998, 2002, 2008 També guanyà el títol català d’aixecament en pressió amb banc 2008, modalitat en què fou subcampiona d’Espanya el mateix any Des del 2003 compaginà la competició amb la feina d’entrenadora en el Gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès, fundat pel seu pare, que posteriorment dirigí
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina