Resultats de la cerca

Vinculada al gimnàs Garcia Alsina, practicà la gimnàstica, la natació, el rem, l’excursionisme i l’esquí, aquest darrer esport com a sòcia del Centre Excursionista de Catalunya Impartí classes de gimnàstica al Garcia Alsina i en diverses escoles de Barcelona fins que es jubilà a la dècada de 1970 Rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2007

Fundat el 1988 com a secció de l’Associació de Veïns de Can Clos, jugà en categories territorials fins el 2008, que ascendí a la divisió de plata espanyola Té un equip filial a primera catalana Disposa de les installacions del pavelló poliesportiu municipal

Amant de la gimnàstica, fou membre fundadora del Club Femení i d’Esports de Barcelona 1928-38, la primera entitat de dones de Catalunya que promogué l’esport femení Formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1935-38 Impulsà la pràctica del bàsquet femení a Catalunya els anys trenta, anys que el Club Femení i d’Esports fou el dominador d’aquest esport a Catalunya Fou la primera dona membre del Comitè Català pro Esport Popular 1936, organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona

Fou la jugadora més jove que guanyà una modalitat del Campionat d’Espanya de Bullshooter 2002 El 2007 obtingué el Campionat de Catalunya individual i per parelles femení, amb Isi Chaparro 2007, el Campionat d’Europa femení per equips, disputat a Calella, i el Campionat del Món femení per equips Ha estat internacional amb Catalunya i Espanya

Entrenà l’equip femení del RCD Espanyol des del 1985, la primera temporada en collaboració amb la jugadora Cecília del Risco Aquest primer any l’equip es proclamà campió de la Copa de la Reina i de Lliga La temporada següent compartí banqueta amb Manoli García Posteriorment fou seleccionador espanyol femení i, més tard, entrenador del primer equip femení del CV Sant Cugat

Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres