Resultats de la cerca

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

És el segon port del país, després del de Lobito, a través del qual exporta cafè Hi destaca la indústria alimentària sucrera i cervesera, d’articles manufacturats i del ciment Hi ha refineria de petroli És el principal nus de carreteres i ferrocarrils del país, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade de Angola 1963 Fundada per portuguesos el 1576, durant tres segles fou un centre d’exportació d’esclaus

Malgrat l’ús cada dia més generalitzat dels ferrocarrils, dels automòbils i àdhuc de l’avió com a mitjans de transport de tropes, la marxa a peu a no ha estat desplaçada, per tal com ha demostrat la seva eficàcia, especialment en la Segona Guerra Mudial i en les guerres posteriors Indoxina, Algèria i Vietnam Tradicionalment, hom distingeix les marxes tàctiques de les logístiques efectuades per traslladar grans agrupaments de tropes durant una campanya

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

Estudià a Madrid i a Lieja i, per encàrrec del banquer José de Salamanca, construí diverses línies de ferrocarrils Milità al partit liberal i fou diputat i senador Dirigí la revista El Eco Agrícola , i collaborà a El Ingeniero Industrial Publicà Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura 1861 i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona 1860

El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la…

Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa

Es dedicà a la construcció de ponts i vies per a ferrocarrils de diversos països, i projectà i construí tres vaixells famosos el Great Western 1838, primer vaixell de vapor que establí un servei regular de travessia de l’Atlàntic, el Great Britain 1845, primer transatlàntic mogut per hèlix, i el Great Eastern 1858, que inspirà a Jules Verne la novella Una ciutat flotant i que representà un gran avenç en les tècniques de construcció de l’època