Resultats de la cerca

Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre

Aquestes pràctiques, fetes al so de melodies i cançons diverses segons la mena de vent que calia aixecar, tenien una intensitat especial al començament de la primavera i a la darreria de la tardor

És constituït pel total de despeses per consum fetes pels particulars i el sector públic despesa pública, per la formació interior en brut de capital i pel saldo de les operacions amb estats exteriors

L’enrotllament sol tenir una part central cilíndrica i els extrems cònics En les fusades fetes a mà el perfil sol ésser una corba allargada contínua El fil de les fusades es desenrotlla axialment

Foren fets entre 1376-1400 als tallers de París, pel tapisser Nicolas Bataille, sobre cartons de Jean de Bruges És una de les molt escasses sèries fetes sobre el tema en la tapisseria europea

Situació Planta del conjunt de la necròpoli amb un aparell de tombes del tipus anomenat “cista”, fetes amb lloses laterals i de coberta i amb una llosa a les capçaleres A Mazcuñan-F Junyent Aquest cementiri es troba localitzat al puig anomenat “La Creueta”, prop del mas Lleonard, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Rocafort i el Pont de Vilomara Long 1°55’10” Lat 41°43’05” Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a mà esquerra de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, a l’indret on hi ha el castell en ruïnes d’aquest darrer poble Deixant les restes de la…

Canonge de Vic des del 1410, escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae , del qual foren fetes diverses edicions a Sevilla 1491, a València 1518 i a Brusselles amb text bilingüe llatí i castellà 1665

Fou restaurat per Lassurance 1753 i per Percier i Fontaine 1804 Posteriorment hi han estat fetes més restauracions La Segona República decidí que fos residència del seu president 1848, i ho fou ininterrompudament des del 1873

Representen l’element ètnic mes antic de la zona Principalment agricultors, dominen el treball dels metalls Són organitzats en famílies patriarcals agrupades en clans units per un antecessor comú, i habiten en característiques cases fetes d’argila

Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà