Resultats de la cerca
Es mostren 2868 resultats
tapisseria de l’Apocalipsi
Sèrie de noranta tapissos sobre el tema de l’Apocalipsi, dels quals són conservats avui al castell d’Angers seixanta-nou de sencers i nou de fragmentats.
Foren fets entre 1376-1400 als tallers de París, pel tapisser Nicolas Bataille, sobre cartons de Jean de Bruges És una de les molt escasses sèries fetes sobre el tema en la tapisseria europea
Ramon Astruc de Cortielles
Cristianisme
Teòleg.
Canonge de Vic des del 1410, escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae , del qual foren fetes diverses edicions a Sevilla 1491, a València 1518 i a Brusselles amb text bilingüe llatí i castellà 1665
Necròpoli de la Creueta (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Planta del conjunt de la necròpoli amb un aparell de tombes del tipus anomenat “cista”, fetes amb lloses laterals i de coberta i amb una llosa a les capçaleres A Mazcuñan-F Junyent Aquest cementiri es troba localitzat al puig anomenat “La Creueta”, prop del mas Lleonard, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Rocafort i el Pont de Vilomara Long 1°55’10” Lat 41°43’05” Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a mà esquerra de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, a l’indret on hi ha el castell en ruïnes d’aquest darrer poble Deixant les restes de la…
palau de l’Elisi
Palau
Palau construït a París per Claude Mollet per al comte d’Evreux (1718).
Fou restaurat per Lassurance 1753 i per Percier i Fontaine 1804 Posteriorment hi han estat fetes més restauracions La Segona República decidí que fos residència del seu president 1848, i ho fou ininterrompudament des del 1873
bobo
Etnologia
Individu d’un poble estès en una zona compresa entre Djenné (Mali) i la regió de Bobo-Dioulasso, al sud-oest de Burkina Faso (300 000 individus aproximadament).
Representen l’element ètnic mes antic de la zona Principalment agricultors, dominen el treball dels metalls Són organitzats en famílies patriarcals agrupades en clans units per un antecessor comú, i habiten en característiques cases fetes d’argila
xarxa
Indústria tèxtil
Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà
automatització
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel lingüista txec Bohulav Havránek per a indicar certes tendències que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent de la situació o el context que les havia determinades inicialment.
En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents
adroguer | adroguera
adroguers Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Mercader de drogues.
El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi
pellissa
Indumentària
Nom de diferents peces de vestir fetes o folrades de pell amb el pèl o amb la llana.
gàbia
Oficis manuals
Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on hom posa la brisa en la premsa de vi.