Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
altaic | altaica
Etnologia
Individu d’un poble turc de Sibèria, que habita a la república de Gorno-Altaj (Rússia), de tipus mongòlic, també anomenat calmuc muntanyenc o calmuc blanc perquè habità el regne mongol occidental.
És un poble tradicionalment pastor rens i caçador, si bé alguns també són agricultors S'agrupen en lligues de famílies de les quals surten els prínceps Originàriament xamanistes, es convertiren només externament al cristianisme ortodox Actualment estan fortament russificats Són uns 45 000 individus
aparellament
Física
Fenomen pel qual dos fermions (per exemple, dos electrons) formen un estat lligat per efecte d’interaccions induïdes pel medi on es troben.
En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40
Tarn

El riu Tarn al seu pas per la localitat de Millau
© Jaume Ferrández
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, de la Garona (375 km).
Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon
bàtik

Bàtik sobre cotó amb un elefant, una planta i un ocell, original de l’artista Henry, estampat en el seu obrador de Kalalpitiya-Paysala (Sri Lanka)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Tècnica d’estampació, originària d’Insulíndia, consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la; hom repeteix el procediment tants cops com colors diversos vulgui aplicar.
Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès
El Rayo
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma, Mallorca, (28 de març de 1869 - 24 de juliol de 1870) i dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster.
Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números
Carlo Maratti
Pintura
Pintor italià.
Influït pel decorativisme dels Carracci, fou un dels principals decoradors de l’escola romana Són destacables les seves composicions religioses, que influïren fortament entre els seus contemporanis Decorà, a Roma, les esglésies de Gesù, Santa Maria del Popolo, Santa Maria degli Angeli i Santa Maria della Pace
L’Hora
Setmanari
Setmanari d’informació general, fundat a Barcelona l’any 1979 i publicat fins el 1981.
Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició
sulfoxilat
Química
Qualsevol sal de l’àcid sulfoxílic.
Els sulfoxilats tenen la fórmula general M 2 n SO 2 n , i el sofre hi ocorre en l’estat d’oxidació 2 + Hom els obté per reducció de composts de sofre en els quals aquest element actua amb les valències 4 o 6 Presenten un caràcter fortament reductor
epidermis
Botànica
Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
Deriva del protoderma, i és formada per cèllules planes i fortament travades la de l’arrel rizoderma absorbeix aigua i elements minerals A la tija presenta, a més, una cutícula impermeable a l’aigua i a l’aire, i els intercanvis gasosos es fan a través dels estomes
etilamina
Química
Amina primària que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un radical etil.
És un líquid inflamable, dólor d’amoníac i reacció fortament alcalina, que bull a 16,6°C Hom l’obté per reacció de l’etanol amb amoníac És emprada com a estabilitzador de gomes elàstiques i com a intermediari en la fabricació de colorants i medicines i en síntesi orgànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina