Branca amb fruit de l’èmpetrum (Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum), una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus. El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat.
Ramon M. Masalles
Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud. Així, doncs, l’àrea de distribució de la família presenta una gran disjunció, atribuïble possiblement als ocells migratoris. L’èmpetrum (Empetrum nigrum), l’únic representant de la família als Països Catalans, és una mata molt ramificada, de fulles linears i amb les vores fortament revolutes que amb prou feines deixen veure pel revers el nervi principal. Les flors són axil·lars i generalment hermafrodites. El periant, poc vistent, té les peces lliures, i els tres estams són llargament exserts. Els fruits són petites baies ben negres i lluents a la maturitat. L’èmpetrum es troba només a les parts altes dels Pirineus, principalment en àrees on la influència atlàntica és manifesta i, per tant, de clima força plujós i humit.