Resultats de la cerca

Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859

Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia 1763, 1766 i, en castellà, 1840, que tingué una gran divulgació

Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Saīd ‘Abd-al-Raḥmān

Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva…

Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia…

Li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre dels feits d’armes de Catalunya , suposadament escrit el 1420, i realment compost pel frare mínim blanenc Joan Gaspar Roig i Jalpí vers el 1673

Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762