Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
crisoberil
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i beril·li, B6Al2O4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat
Antoni M. Ballester i Puchalt
Teatre
Literatura catalana
Dret
Política
Comediògraf.
Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat
,
equinococcosi
Patologia humana
Parasitosi produïda pel desenvolupament d’Echinococcus granulosus
.
Aquest platihelmint habita, en forma adulta, als budells del gos, del gat i d’altres mamífers L’home n'és un hoste intermediari, que es contamina ingerint, amb els aliments, els ous eliminats pels animals infectats L’embrió és absorbit a l’intestí i amb la sang venosa arriba al fetge o al pulmó, on comença el desenvolupament formant el quist hidatídic El quadre clínic canvia segons la mida, la localització o l’eventual ruptura del quist El tractament és quirúrgic
pentàpolis
Història
Lliga de cinc ciutats.
De les diverses que hi hagué a l’antiguitat, se’n destaquen dues a Palestina la Pentàpolis de la mar Morta , que comprenia Sodoma, Gomorra, Adamà, Seboïm i Bala o Segor i que hom situa al sud de la mar Morta el llibre del Gènesi en narra la desaparició pel foc, i la Pentàpolis filistea , integrada per Ghazza, Ascaló, Asdod, Gat i Accaró Són conegudes també la Pentàpolis Líbia Cirene, Apollònia, Ptolemaida, Arsínoe i Berenice i la Pentàpolis dòria Cos, Cnidos, Lindos, Yalisso i Camiros
Francesc Homedes
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom
Ballet Alexia
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1977 per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.
Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors…
Pilar Alonso
Música
Cançonetista menorquina.
De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925
Jean-Claude-Nicolas Forestier
Urbanisme
Botànica
Jardineria
Enginyer Des Eaux et Forêts i especialista en l’art dels jardins.
Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina