Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
medi
Geografia
Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.
És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna
la Suda
Història
Gran lèxic i enciclopèdia de l’edat bizantina (probablement del segle X).
Hom ha discutit llargament el significat del seu nom, i encara actualment no ha estat aportada cap solució definitiva, malgrat els treballs de PMaas La Suda és el més gran dels lèxics grecs que s’han conservat comprèn prop de 30 000 mots de caràcter gramatical, etimològic, biogràfic, geogràfic, històric, científic i literari Inspirada en fonts diverses Hesiqui de Milet, comentaris hellenístics tardans, cronografies bizantines, etc, és particularment valuosa per a la història literària de l’antiguitat
Cosme Damián Churruca y Elorza
Geografia
Història
Militar
Militar i cartògraf.
Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
Karl Sapper
Geografia
Geògraf alemany.
És considerat com un gran coneixedor de la geografia física i humana de l’Amèrica Central, en particular Guatemala i Mèxic Visità també, per als seus estudis de vulcanologia, l’àrea mediterrània i les Canàries, i, en l’aspecte purament geogràfic, molts països del continent sud-americà Professor a Tübingen i Estrasburg, escriví Grundriss der physikalischen Geographie von Guatemala ‘Resum de la geografia física de Guatemala’, 1894, Wirtschaftsgeographie von Mexico ‘Geografia econòmica de Mèxic’, 1908, Die Tropen ‘Els tròpics’, 1927
Celtibèria
Història
Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.
Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber
Neftalí
Una de les dotze tribus israelites, el nom de la qual deriva del seu epònim, fill de Jacob.
El seu territori ocupava les muntanyes orientals de Galilea i la plana que s’estén a l’oest del llac de Genesaret i de l’alt Jordà Possiblement el nom és d’origen geogràfic En l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob-Israel, Neftalí figura com el segon fill de Balà, la criada de Raquel Segons un document contemporani, al s XII aC els homes de Neftalí capitanejaren la revolta de les tribus contra el domini de les ciutats cananees de Taanac i Megiddo
Llibre Vermell de Montserrat

Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
Josep Maria Puchades i Benito
Enginyer industrial.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia
Tomàs Escriche i Mieg
Construcció i obres públiques
Inventor.
Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina