Resultats de la cerca

Estudià la regió volcànica de Sicília, Calàbria i els Alps 1790, on descobrí la dolomia , que prengué el seu nom

Estudià especialment l’estratigrafia del Juràssic, i en féu una detallada classificació dels ammonits Contribuí a l’establiment d’una nomenclatura estratigràfica pràctica El 1956 publicà Jurassic Geology of the World , obra de síntesi de tots els coneixements sobre l’estratigrafia del Juràssic

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’orde benedictí…

Membre de la Société Géologique de France durant 60 anys, és considerat un dels fundador de la geografia física Escriví, entre altres obres, Les formes du terrain 1888, en collaboració amb Gde la Noë, i Le Jura 1936

Considerat un dels pioners de l’oceanografia, estudià la profunditat, corrents, temperatura i composició de la mar Negra, de la Càspia i de la mar de Màrmara S’aplicà en l’observació i organització de l’estratigrafia del Neogen del sud de l’antiga Unió Soviètica Pot ésser considerat precursor de la paleoecologia

Descobrí unes 6 000 espècies fòssils, i organitzà 35 subordres 1906 Erròniament suggerí que els mamífers s’espargiren pel món des de l’Argentina, per la qual cosa fou criticat i desautoritzat fins pràcticament el final de la seva vida

Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels processos bàsics…

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…

Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…