Resultats de la cerca

Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el càrrec de mestre…

Sembla que fou alumne de GG Brunetti i L Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols El 1753 cantà a Venècia en Ginevra , de FG Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué WA Mozart, a qui feu classes de cant Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l' Orfeo de Gluck, que JCh Bach adaptà expressament per a ell Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera Entre el 1771 i el 1778…

Estudià lleis a Pàdua Menà una vida agitada, agreujada per un caràcter inestable, al límit amb el desequilibri psíquic, cosa que en feu un símbol de l’artista genial i inadaptat Membre de l’Accademia degli Eterei, del 1565 al 1586 estigué sota la protecció dels ducs de Ferrara, amb els quals trencà violentament En 1586-92 visqué a la cort dels ducs de Màntua, i posteriorment, reclòs en un monestir de Roma Escriví poemes amorosos que foren la base de múltiples madrigals La seva obra cabdal és, però, el llarg poema èpic La Geru salemme liberata , molts fragments del qual foren aprofitats en…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

El 1748, per intercessió del comte Kolowrat-Krasowsky, fou enviat a Breznice, on estudià i fou infant de cor a l’escola dels jesuïtes, i més tard 1754 o 1755 a Praga, on fou alumne de J Seger Posteriorment exercí de mestre de capella a Rakovník 1760 i de cantor a Velvary 1761-62 El 1763 es traslladà a Viena per estudiar amb FL Gassmann i ChW Gluck, però aviat tornà a Praga 1766, on fou un afamat professor de piano i de cant El 1769 era mestre de cor a l’església de Sant Francesc, i el mateix any s’estrenà com a compositor teatral Finalment passà a exercir com a director de cor a…

Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal destacar Les…

Estudià al Quebec i més tard amplià la seva formació a París, on el 1930 debutà a l’Òpera en el paper de Tybalt en el Romeu i Julieta de Ch Gounod A continuació hi interpretà petits papers i més tard anà a Bordeus, d’on tornà a la capital francesa el 1935 El 1939 hi estrenà l’òpera d’H Sauguet La Cartoixa de Parma , i es presentà simultàniament a l’Òpera Còmica Arran del començament de la Segona Guerra Mundial deixà França i passà als EUA, on el 1940 debutà al Metropolitan de Nova York amb Manon , de J Massenet El mateix 1940 es presentà amb èxit a San Francisco, i un any més tard ho feu a…

Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el compositor en…

Citat per primer cop en l’entremès anònim del principi del segle XVIII titulat El novio de la aldeana , el fandango formà part de moltes de les tonadillas , sarsueles i ballets d’aquesta mateixa època Són molt coneguts els exemples per a teclat d’A Soler i D Scarlatti CW Gluck utilitzà fragments melòdics del fandango de D Scarlatti en el seu ballet Don Juan , que després WA Mozart incorporà amb modificacions a Les noces de Fígaro D’una forma estilitzada, es troben exemples de fandango en el Caprici espanyol de N Rimskij-Korsakov, en Iberia d’I Albéniz, en la peça número 3 de…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…