Resultats de la cerca
Es mostren 938 resultats
fibla
Física
Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes, equivalents a 220.000 litres/24 hores.
La fibla grossa era igual a 500 plomes, o sigui, a 1100000 litres/24 hores
Bellús
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida.
El sector muntanyós correspon a la serra Grossa, al límit de la comarca, i el sector ondulat, a la mateixa vall del riu d’Albaida, que drena aquest terme en travessar la serra Grossa, el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús Prop del poble hi ha la font d’Alfama, d’aigües medicinals, que ha donat lloc al balneari de Bellús Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha pineda i matollar El secà ocupa unes 250 ha 80% de l’àrea conreada, la major part de conreus arboris oliveres, vinya i ametllers i també cereals Al regadiu hom…
conducte deferent
Anatomia animal
Tub fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador.
Té una grossa túnica muscular que és la responsable del desplaçament dels espermatozoides per l’interior
daurada
Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on…
espata
Botànica
Òrgan bracteal que envolta l’espàdix.
Sovint és grossa i vistosa, blanca o discolor, i pot ésser constituïda per una o dues bràctees
escamònia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les convolvulàcies, de tiges primes volubles, fulles sagitades i flors de color groc blanquinós o verdós.
L’arrel és molt grossa i conté una resina oficinal de propietats purgants dràstiques És pròpia de l’Àsia Menor
àguila menjamones
Ornitologia
És pròpia de les selves filipines.
És grossa i té el bec molt alt i comprimit, de color blau Caça mones, principalment Està relacionada amb les harpies
barranc del Gorgorróbio
Barranc
Afluent de capçalera del riu Clariano.
Neix als vessants meridionals de la serra Grossa i drena el sector nord-oest del terme de l’Alforí Vall d’Albaida
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània