Resultats de la cerca

Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior

Procedent de Sevilla, on el 1376 havia compost un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi, traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana

Bé que, pròpiament, 'elohim és la forma plural d' 'eloah , a la Bíblia és emprat, amb una forma verbal, com a singular En aquest sentit no ha d’ésser entès com a reminiscència d’un antic politeisme hebreu i encara menys com a “profecia” del misteri trinitari, sinó com a nom comú de la divinitat

Estudià matemàtiques i teologia a Basilea Frare franciscà, més tard es passà a la Reforma Publicà una Bíblia en hebreu i una nova edició llatina de la Geografia de Ptolemeu, així com nombrosos mapes És autor també de la Cosmographia Universalis , publicada el 1544 a Basilea, que comprèn nombrosos gravats en fusta i 26 mapes

Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon

Desenvolupament enciclopèdic D’autor desconegut, es tracta d’una traducció d’un text francès en prosa, el qual és adaptació d’un poema també escrit en francès, del segle XII, traducció d’un text en hebreu Gaudí d’una enorme difusió, atès el seu estil directe i la claredat de la seva argumentació Bibliografia Giannetti, A 1996 Vegeu bibliografia

Professor de Sagrada Escriptura i d’hebreu al seminari de Saint-Sulpice 1868 i a l’Institut Catolique de París 1890, publicà diverses obres d’exegesi i de divulgació bíblica, entre les quals es destaquen Manuel biblique 1879-80, La Bible et les découvertes modernes 1877, La Sainte Bible polyglotte 1897 i Dictionnaire de la Bible 1891-1912