Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
trèvol pudent
Glomèrul florit del trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
cua de cavall
Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
vesc
Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques