Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
art peruà
Art
Art desenvolupat al Perú.
Durant l’època colonial la influència hispànica és la característica essencial de l’arquitectura peruana, que en molts casos repeteix els models de la península Ibèrica, bé que amb aportacions indígenes, sobretot pel que respecta a la decoració, molt rica i d’una gran personalitat Els materials emprats són lleugers, adequats als freqüents terratrèmols del país Mudèjar és l’església del convent de Santo Domingo de Lima Renaixentista és la catedral de Cusco A la fi del segle XVII i durant tot el segle XVIII triomfà plenament el barroc església de la Compañía d’Arequipa catedral, reconstruïda,…
Émile Bertaux
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Fou director de la Gazette des beaux-arts Estudià l’art medieval del sud d’Itàlia Reivindicà la importància de l’art hispànic medieval en el recull Les primitifs espagnols 1906-09 És autor, també 1908 i 1911, dels volums sobre la pintura hispànica de la baixa edat mitjana a l' Histoire de l’art d’André Michel
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Josep Fucilla
Història
Hispanista nord-americà.
Catedràtic a la Northwestern University, és autor de notables estudis de literatura comparada, centrats sobretot en temes dels s XVI i XVII ha publicat treballs a la Nueva Revista de Filología Hispánica i a Publications of the Modern Language Association of America Entre els seus llibres cal esmentar Relaciones hispanoitalianas 1953 i Estudios sobre el petrarquismo en España 1960
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
clau de comte
Història
Regalia en virtut de la qual els sobirans del comtat de Barcelona podien examinar els llibres del consell municipal de Barcelona.
El 1634, en plena crisi entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica, la negativa del Consell de Cent que fossin examinats els llibres d’arrendament i de comptes dels drets i les imposicions, a causa dels quints que el rei pretenia de cobrar, provocà un greu incident amb el lloctinent de Catalunya i l’empresonament de quatre membres del Consell de Cent
Consell de Flandes
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir els Països Baixos.
El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
Eugène Baret
Literatura francesa
Historiografia
Historiador de la literatura.
Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc
,
Till Eulenspiegel
Protagonista de divertides aventures molt populars a Europa als s. XV i XVI, les quals, sembla, es basen en les vicissituds d’un vagabund d’origen camperol que habità a Alemanya al s. XIV.
Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina