Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Charles Nodier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838
Abdülhak Hâmit
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic turc.
Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país
Joan de Comallonga
Història
Funcionari reial.
Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort
Chávez arrasa en les eleccions a l’Assemblea Constituent veneçolana
Els ciutadans de Veneçuela ratifiquen el suport al president Hugo Chávez en les eleccions per a designar els 131 membres de l’Assemblea Constituent Amb una abstenció del 52,9% del cens, el Front Patriòtic de Chávez aconsegueix el 66,4% dels vots i 20 dels 24 assembleistes que s’elegien en la circumscripció d’abast nacional els 5 restants són per al Front Democràtic, ara a l’oposició Pel que fa als altres 107 assembleistes, elegits pels estats veneçolans, Chávez obté 101 escons, 3 l’oposició i 3 els grups indigenistes L’Assemblea Constituent neix amb l’encàrrec de redactar una nova constitució
Josep Maria Madorell i Muntané
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorista.
Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en Massagran ,…
Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt
© Fototeca.cat
Teatre
Pseudònim de l’actriu francesa Henriette Rosine Bernard.
Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries Ma double vie 1907— i…
Nikolaj F’odorovic Findejzen
Música
Musicòleg, historiador i periodista musical rus.
Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que tractaven de la…
Hans Heinrich Eggebrecht
Música
Musicòleg i editor alemany.
Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric, filosòfic i…
Cesare Giardini
Literatura italiana
Traductor, assagista i narrador italià.
Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i Richelieu 1967 Com a catalanòfil…
Pierre Emmanuel
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Noël Matthieu, poeta occità en llengua francesa.
La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou elegit membre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina