Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
  Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
osmunda
Botànica
Falguera de la família de les osmundàcies, de 60 a 150 cm d’alt, amb frondes estèrils pinnaticompostes i amb frondes fèrtils terminades en una panícula d’esporangis.
Es fa vora torrents i en llocs humits, a l’Europa occidental i en una gran part de les regions humides del món
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
sàldids
Entomologia
 
						Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de mida petita i forma ovalada, de colors foscs i amb taques clares més o menys grosses, ulls grossos i potes posteriors adaptades al salt. 
Inclou unes 200 espècies d’hàbits depredadors que viuen en llocs humits, on es desenvolupen amb una gran agilitat L’espècie principal és Salda
ravenera
Botànica
  Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 80 cm d’alçària, d’arrel napiforme, carnosa i comestible, de fulles inferiors lirades i fulles superiors lanceolades i dentades, de flors blanques o violàcies, en raïm, i de fruits en síliqua gruixuda.
És conreada des de temps molt antic Vol terrenys solts, fèrtils i humits és sembrada directament i es fa en molt poc de temps
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
camamilla de muntanya

Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
arç blanc

arç blanc amb fruits
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell.
Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria
barretera

Barretera
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia de rizoma perenne, de la família de les compostes, que al principi de la primavera origina les fulles, petites, reniformes i denticulades, juntament amb la tija (escapus), que porta uns deu capítols florals, d’un color violeta clar i d’olor de vainilla.
Originària de Tripolitània, és conreada en jardineria i s’ha naturalitzat als Països Catalans, on es fa en sòls argilosos i humits de les comarques litorals
escarabat de sang
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels crisomèlids, d’uns 10 mm de llargària, cos bombat i de color blau fosc o negre, i potes llargues.
Quan són molestats llancen un suc d’olor intensa i desagradable És corrent als indrets herbosos i humits L’espècie Timarcha balearica és comuna a les Illes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina