Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
androcèfal
Art
Monstre que té cos d’animal i cap humà.
Són d’aquest tipus les sirenes, les esfinxs i d’altres foren molt corrents en les arts de l’Orient Mitjà i en la mitologia grega, i enllaçades, segons sembla, a ritus funeraris, foren incorporades a l’art ibèric Agost, Villacarrillo, Balazote Apareixen a la iconografia romànica catalana, en capitells i en pintura
termes romanes de Caldes de Malavella
Estació termal romana de Caldes de Malavella (la Selva).
És coneguda a les fonts clàssiques amb el nom d' Aquae Voconiae Les restes arqueològiques, entorn d’una gran piscina central, formaven part d’un santuari ibèric que, en època romana, estava dedicat al déu Apollo Les installacions rebien l’aigua d’una font termal considerada sagrada i a la qual s’atribuïen propietats medicinals
Osuna
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, al N de l’arcada de la serralada Penibètica.
Hi ha indústries alimentàries i de marroquineria Poblat ibèric, enderrocat pels cartaginesos i reconstruït pels romans, és l’antiga Urso , una de les més famoses poblacions de la Bètica romana Estigué en poder dels àrabs des del segle IX fins al 1239 La collegiata segle XVI és un dels millors exemplars del plateresc andalús
Joan Moretó Reventós
Judo
Judoka.
Competí en la categoria de pes semipesant representant el Club Judo Barcelona Campió de Catalunya sènior 1976, posteriorment es proclamà campió d’Espanya 1979 i guanyà el títol estatal universitari 1979 i el de campió ibèric 1979 Formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs del Mediterrani 1979 i també integrà l’equip de la federació catalana
Sant Feliu de Savassona

La Pedra dels Sacrificis, sota l'església de Sant Feliuet de Savassona (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona
, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic
Mondúber
Massís calcari de la Safor, que separa l’horta de Gandia (SSE) i una part de la Valldigna (terme de Barx) de la resta de la Valldigna (Xeresa, Xeraco).
Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia
El Cabecico del Tesoro
Jaciment arqueològic
Jaciment ibèric de Verdolay (Múrcia), on ha estat excavada una important necròpolis.
La majoria de les tombes corresponen a la segona etapa de la cultura ibèrica segles III-I aC, però aparegueren també escultures ibèriques de pedra de la primera fase, ara al Museo de Murcia
Ore
Economia
Taller monetari ibèric de localització incerta, probablement a la plana de Vic.
Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del s II aC
Els ports de Morella
Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola…
botxí

botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina