Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Karl Pearson
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, estadístic i filòsof anglès.
Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos articles Com a…
bucle
Cinematografia
Espai de seguretat que pren la cinta cinematogràfica en el projector o en la càmera entre els rodets d’alimentació a fi que els garfis no arrosseguin tota la pel·lícula de la bobina i provoquin estrips en les perforacions.
És una idea atribuïda al nord-americà Woodwille Latham
balança de Coulomb
Física
Instrument que mesura la força electroestàtica mútua entre càrregues elèctriques, a partir de la torsió d’un fil metàl·lic del qual penja una tija amb dues boles carregades als extrems.
Funciona sobre la mateixa idea de la balança de Cavendish
Vacunació anticolèrica amb gèrmens vius
Medicina
El metge Jaume Ferran i Clua idea la vacunació anticolèrica amb gèrmens vius
poder de les puntes
Electrònica i informàtica
Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.
Aquesta propietat fou descoberta per B Franklin i li suggerí la idea del parallamps
conatiu | conativa
Gramàtica
Dit del tipus de formació verbal que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció.
Així, el llatí, ultra la forma parire ‘parir’, té la forma conativa parturire ‘tenir dolors de part’
zel
Interès ardent i actiu a favor d’una persona o d’una idea, d’una causa, etc.
dual
Gramàtica
Categoria gramatical que assenyala el nombre i que inclou una idea concreta de pluralitat: la de «dos».
Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”
anafòric | anafòrica
Gramàtica
Dit d’un mot pronominal emprat per a denotar la mateixa idea que un nom dit precedentment.
cenema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Hjelmslev, constituent mínim que expressa la idea en el pla de l’expressió.