Resultats de la cerca

Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença  edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’ Ideari…

Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…

Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia,…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…

Estudià a la Lateinschule de Lüneburg Feu nombrosos viatges, com a acompanyant i professor de música de la princesa polonesa S Woiwodin von Smolensk, que li permeteren conèixer personalitats rellevants com J Haydn Establert a Berlín el 1768, es feu càrrec del teatre francès de la ciutat i inicià un fèrtil període creatiu, amb òperes com Clarissa, oder Das unbekannte Dienstmädchen 'Clarissa o la minyona desconeguda', 1785 El 1786 fou nomenat mestre de capella de la cort de Rheinsberg i dos anys després es traslladà a Copenhaguen per exercir les mateixes funcions per a la cort…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…

Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des…

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…