Resultats de la cerca

Educat a la Gran Bretanya, on conegué el socialisme fabianista i el moviment independentista irlandès, en tornar a l’Índia s’uní al partit del Congrés i lluità per l’alliberament del país i per la modernització de la seva estructura socioeconòmica Collaborà estretament amb Gandhi i, com ell, passà molts anys a la presó L’any 1947, en assolir la independència la Unió Índia, esdevingué cap del govern i ministre d’afers estrangers, càrrecs que ocupà fins a la mort

Es proposà “l’alliberament de la joventut com a sector social oprimit, des d’una societat catalana reunificada, independent i socialista” Donà suport a l’ Assemblea d’Unitat Popular El 1995 alguns dels seus dirigents ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Amb la irrupció de la Plataforma per la Unitat d’Acció iniciaren contactes amb Maulets , organització amb la qual es fusionaren el 1998 Aleshores adoptaren el nom de Maulets-el Jovent Independentista Revolucionari El seu òrgan era En marxa

El relator especial de Drets Humans de l’ONU, Alfred-Maurice de Zayas, envia una carta a l’ambaixada espanyola a Ginebra en la qual posa en qüestió l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme català En la carta, que difon el Cercle Català de Negocis, De Zayas recorda la importància de permetre la lliure determinació dels pobles per a evitar conflictes Expressa, també, preocupació per la campanya difamatòria denominada "operació Catalunya", contra dirigents polítics catalans amb l’objectiu de frenar el procés independentista català

El Partit per la Independència celebra un congrés extraordinari a Barcelona per a decidir la seva continuïtat després del fracàs en les eleccions municipals del 13 de juny, en què només va assolir 12000 vots a tot Catalunya El 72% dels delegats del congrés ratifica la dissolució del PI proposada pels diputats de la formació, Àngel Colom, Pilar Rahola, Benet Tugues i Xavier Bosch Amb vista al futur, Colom convocarà els simpatitzants a crear una fundació o moviment per a fomentar l’ideari independentista

Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville Papua Nova Guinea un referèndum d’independència Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista 97,7%, el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat

Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo 1821 Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir 1835

Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana

El Partit Laborista PL guanya per majoria relativa en les primeres eleccions per a decidir la composició de les cambres autonòmiques d’Escòcia i Galles A Escòcia, el PL aconsegueix 56 escons, per davant de l’independentista Partit Nacional Escocès 35, el Partit Conservador PC, amb 17 escons, i el Partit Liberal Demòcrata PLD, amb 18 A Galles, el PL obté 28 escons, 17 el nacionalista Plaid Cymru, 9 el PC i 6 el PLD La participació ha estat del 56% a Escòcia i per sota del 50% a Galles

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…

Fou fundat el 1948 i pretenia un govern teocràtic mitjançant el terrorisme Formaven el nucli d’aquest moviment antics militars, que inspiraren diverses revoltes Deixà d’actuar l’any 1962