Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
signe
Matemàtiques
Símbol emprat per a indicar una operació o caracteritzar una magnitud.
Entre els més corrents hi ha el signe de sumar +, el signe de restar -, el signe de multiplicar ×, el signe de dividir i el signe radical √
cloro-
Química
Prefix emprat per a indicar que una substància orgànica conté clor.
combo
Música
Terme derivat de la paraula anglesa combination, emprat, de manera poc freqüent, per a designar una formació petita de jazz, d’uns nou components com a màxim, tot distingint-la de l’orquestra o big band.
La manera més habitual de referir-s’hi és amb els mots grup, grup petit o conjunt Als Països Catalans, algunes escoles de música moderna fan servir el terme per a indicar les classes de pràctica en grup
cultura iberomauritànica
Prehistòria
Nom donat a una indústria de sílex o cultura estesa pel nord d’Àfrica, de Tunis fins al Marroc atlàntic, durant el Paleolític superior.
El nom volia indicar relacions amb la península Ibèrica, que després no han estat confirmades, la qual cosa justifica que hom hagi tendit a canviar-ne el nom i a substituir-lo pel de cultura oraniana , derivat d’Orà
perfil
Geologia
Conjunt d’horitzons d’un sòl.
La descripció d’un perfil és feta sobre un tall vertical del sòl, i cal indicar-hi el color, la textura, l’estructura, la consistència, la porositat, etc, de cada horitzó L’estudi complet del perfil inclou, a més, anàlisis químiques i físiques
semiarianisme
Cristianisme
Doctrina teològica trinitària que intentava d’oposar a l’homooúsios de Nicea un arianisme mitigat.
Se centrava en el mot homoioúsios gr ' 'mοιοýσιοέ per indicar que el Fill era d’una natura ‘semblant’ al Pare, bé que no hi hagué mai unanimitat en la formulació d’aquesta semblança “en tot”, “en la voluntat”, “segons l’Escriptura”, etc
pomerani | pomerània
Etnologia
Individu d’un poble eslau que donà nom a la regió de Pomerània.
La denominació prové de l’època carolíngia per a indicar un dels cinc grups eslaus occidentals eslau que s’establiren a la costa po morě , en eslau bàltica A partir de la seva cristianització s XII, s’inicià un procés de germanització
sacramentari | sacramentària
Cristianisme
Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.
Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536
data
Dret
Inscripció indicativa del dia, mes i any (i sovint del lloc i àdhuc de l’hora) feta en un escrit, document o actuació judicial i que en nombrosos actes i negocis jurídics és element essencial per a la seva validesa.
Hom utilitza la data ‘ut retro' per a evitar la reiteració d’un mateixa data en un document i indica l’assenyalada en la pàgina anterior, i la data ‘ut supra' per a indicar la mateixa data que figua en l’encapçalament d’un escrit