Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
vehicle híbrid
Transports
Vehicle que combina la tracció elèctrica amb altres tipus de sistemes, ja siguin motors tèrmics alternatius, turbines de gas o cèl·lules de combustible.
El principal avantatge d’aquest tipus de vehicle és la major autonomia que aconsegueixen respecte dels dotats amb motor elèctric i bateries d’alimentació A més, tenen la possibilitat de circular en zones urbanes solament amb electricitat i, per tant, sense emissió de contaminants L’inconvenient d’aquest disseny és l’elevat cost de fabricació que suporten a causa de la complexitat del sistema motor-transmissió Els vehicles híbrids presenten diferents morfologies l’híbrid en sèrie, l’híbrid en parallel i l’híbrid universal L’híbrid en sèrie té un petit motor de combustió interna…
Miquel Vilardell i Tarrés
Medicina
Metge.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà 1979 El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna reumatologia i geriatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Fou vicedegà 1991-97 i degà 1997-2001 de la Facultat de Medicina de la UAB Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques President del Collegi Oficial de Metges de Barcelona 2010-2014, ha…
Els llavis
Anatomia humana
Els llavis són dos replecs carnosos disposats al voltant de l’orifici bucal que posen en comunicació la boca amb l’exterior s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials Fonamentalment, els llavis es componen de fibres musculars que corresponen al múscul orbicular de la boca quan aquest múscul es contreu, els llavis es premen entre si Per fora de l’orbicular de la boca hi ha els anomenats músculs cutanis de la cara que, en contreure’s, projecten les comissures lateralment La superfície dels llavis és coberta per pell, a la part més externa, i mucosa, a la més interna…
nucel·la
Botànica
Part interna del primordi seminal formada per teixit diploide, de l’esporòfit.
És embolcallada pels teguments i conté el sac embrionari
membrana de Scarpa
Anatomia
Làmina que tanca la finestra rodona de la paret interna del timpà.
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les celebracions…
cristal·lografia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia la matèria cristal·lina.
Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà…
El diafragma
Anatomia humana
El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part…
crítica textual
Història
Lingüística i sociolingüística
Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és establert un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
