El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal. Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax. Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern.
El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts: la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del diafragma; la part lumbar, que es forma entre les vèrtebres lumbars i les costelles; la part dorsal, que s’origina a la cara interna de les costelles; la part costal, que té l’origen a la cara interna de les costelles 12 a 7, i la part esternal, que s’origina a la cara interna de l’apèndix xifoide. Entre els pilars interns del diafragma i la columna vertebral queda un orifici per on l’artèria aorta passa del tòrax a l’abdomen. Al davant d’aquest orifici, els pilars convergeixen, però tornen a separar-se una mica més endavant, i hi formen un altre orifici, anomenat hiat esofàgic, per on passa l’esòfag.
Les quatre porcions del diafragma convergeixen en una zona formada per fibres tendinoses, denominada centre frènic. En aquesta làmina tendinosa hi ha un orifici per on passa la vena cava.
La contracció de les fibres musculars fa que el diafragma s’aplani i davalli, amb la qual cosa augmenta la capacitat del tòrax. Té, doncs, una acció inspiradora. A més, col·labora en la funció circulatòria, ja que, quan davalla, comprimeix les vísceres abdominals i facilita el flux de la sang que contenen cap al tòrax.