Resultats de la cerca

Ballarina i actriu a Zuric i Berlín, la seva trobada amb el cercle d’artistes que incloïa Frank Wedekind, Kurt Weil —amb el qual es casà el 1925— i Bertolt Brecht fou decisiva en l’orientació de la seva carrera El mateix Brecht escriví papers especialment pensats per a ella a Mahagonny i a L’òpera de tres rals , que musicà Weil Tots tres fugiren del nazisme i es refugiaren a París i finalment als Estats Units el 1933, on Lenya interpretà a Broadway totes les òperes i els musicals del seu marit Amb el temps, les interpretacions de Lenya han esdevingut prototípiques de l’obra vocal…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on debutà a l’Òpera de Rouen el 1962 amb els papers d’Amneris Aïda i Dalila Samsó i Dalila Actuà en diversos teatres de França, Bèlgica i Alemanya El 1970 es presentà a l’Òpera de París amb Don Carlo i més tard hi cantà La valquíria al costat de R Crespin Especialitzada en el repertori líric de R Wagner, J Strauss i L Janácek, participà amb èxit en el Festival de Bayreuth i també obtingué el reconeixement del públic i la crítica gràcies a les seves interpretacions operístiques al Metropolitan de Nova York

S’inicià musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a París i Ginebra El 1961 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra i fou contractat per realitzar unes gires arreu de França Aviat s’especialitzà en les òperes d’autors contemporanis, com L Saguer o A Casanova, i estrenà l’òpera infantil d’I Aboulker La Fontaine parmi nous , per iniciativa de Joventuts Musicals de França Cantà arreu d’Europa i també realitzà diverses representacions al Canadà Des del 1970 fou professor de cant al Conservatori de Lilla, tasca que compaginà amb els recitals i…

Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat…

Fill d’actors, inicià la seva carrera com a pallasso de circ i el 1933 debutà al cinema Tango, de LJ Moglia Barth, camp en el qual interpretà nombroses comèdies i melodrames amb els quals dibuixà un prototip d’home del poble, bonàs i ingenu Hom pot destacar, entre moltes interpretacions, Palabra de honor 1939 de LCAmadori, El ladrón 1947 de JBracho, Payaso 1951 de LDemare i, més recentment, El profesor patagónico 1970 de FAyala, Los chicos crecen 1976 d’E Carrera i La familia está de fiesta 1980 de POrtega, film pòstum Com a realitzador signà tres cintes Molt popular a l’Amèrica…

Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el monogenisme,…

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

Llicenciat en filosofia Adscrit al grup Tel Quel fins el 1967 i cofundador del collectiu i revista “Change” 1968 Es donà a conèixer com a poeta i publicà Fleuve renversé 1959, Couleurs pliées 1965, Verres 1978, Syeeda 1980, Le livre de lioube 1992 i Guerre trouvée 1997 En el camp de la narrativa ofereix una prosa oberta, de plans i seqüències, que admet diverses interpretacions i que exigeix la collaboració del lector Entre les rues 1958, La cassure 1961, L’écluse 1964, Les troyens 1970, Inferno 1975, etc Ha escrit, també, assaig Lé récit unique 1967, La théorie du récit 1972,…

Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…