Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on debutà a l’Òpera de Rouen el 1962 amb els papers d’Amneris Aïda i Dalila Samsó i Dalila Actuà en diversos teatres de França, Bèlgica i Alemanya El 1970 es presentà a l’Òpera de París amb Don Carlo i més tard hi cantà La valquíria al costat de R Crespin Especialitzada en el repertori líric de R Wagner, J Strauss i L Janácek, participà amb èxit en el Festival de Bayreuth i també obtingué el reconeixement del públic i la crítica gràcies a les seves interpretacions operístiques al Metropolitan de Nova York

Ballarina i actriu a Zuric i Berlín, la seva trobada amb el cercle d’artistes que incloïa Frank Wedekind, Kurt Weil —amb el qual es casà el 1925— i Bertolt Brecht fou decisiva en l’orientació de la seva carrera El mateix Brecht escriví papers especialment pensats per a ella a Mahagonny i a L’òpera de tres rals , que musicà Weil Tots tres fugiren del nazisme i es refugiaren a París i finalment als Estats Units el 1933, on Lenya interpretà a Broadway totes les òperes i els musicals del seu marit Amb el temps, les interpretacions de Lenya han esdevingut prototípiques de l’obra vocal…

Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat…

Fill d’actors, inicià la seva carrera com a pallasso de circ i el 1933 debutà al cinema Tango, de LJ Moglia Barth, camp en el qual interpretà nombroses comèdies i melodrames amb els quals dibuixà un prototip d’home del poble, bonàs i ingenu Hom pot destacar, entre moltes interpretacions, Palabra de honor 1939 de LCAmadori, El ladrón 1947 de JBracho, Payaso 1951 de LDemare i, més recentment, El profesor patagónico 1970 de FAyala, Los chicos crecen 1976 d’E Carrera i La familia está de fiesta 1980 de POrtega, film pòstum Com a realitzador signà tres cintes Molt popular a l’Amèrica…

S’inicià musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a París i Ginebra El 1961 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra i fou contractat per realitzar unes gires arreu de França Aviat s’especialitzà en les òperes d’autors contemporanis, com L Saguer o A Casanova, i estrenà l’òpera infantil d’I Aboulker La Fontaine parmi nous , per iniciativa de Joventuts Musicals de França Cantà arreu d’Europa i també realitzà diverses representacions al Canadà Des del 1970 fou professor de cant al Conservatori de Lilla, tasca que compaginà amb els recitals i…

El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm 1 d’H Wieniawski Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio…

Estudià cant amb N Hänisch, M Dietrich i A Schadow i debutà el 1909 amb el paper de pastor de Tannhäuser a l’Òpera d’Hamburg, on actuà regularment durant deu anys El 1919, convidada per R Strauss, ingressà a la Staatsoper de Viena, on actuà fins el 1938 Amb l’annexió austríaca a l’Alemanya nazi decidí traslladar-se als Estats Units, on havia debutat la temporada del 1914 amb la seva presentació al Metropolitan de Nova York i on havia fet una gira de concerts el 1921 En el repertori liederístic, que abordà després de la Segona Guerra Mundial, es destacà en les interpretacions de…

Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora de K Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar al Metropolitan per desavinences amb l’empresari R Bing A partir d’aleshores, combinà les seves actuacions d’òpera i…