Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Joaquim Piña i Batllevell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en filosofia per la Universitat de Barcelona Posteriorment esdevingué seminarista i es traslladà com a missioner a l’Argentina Obtingué la llicenciatura en teologia pel Colegio Máximo de San José de San Miguel Buenos Aires, vinculat als jesuïtes Al desembre del 1961 fou ordenat sacerdot dins la Companyia de Jesús a Asunción, al Paraguai, on exercí la tasca pastoral més de vint anys, durant els quals s’enfrontà sovint a la dictadura del general Stroessner L’any 1986 Joan Pau II el nomenà bisbe de la nova diòcesi de Puerto Iguazú, a la província argentina de Misiones, de la qual…
Gustavo Gutiérrez Merino
Cristianisme
Teòleg peruà.
Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza histórica de los…
Javier Muguerza Carpintier
Filosofia
Filòsof andalús.
Es llicencià en filosofia 1963 a la Universitat de Madrid, on es doctorà 1965 amb la tesi La filosofía de Frege y el pensamiento contemporáneo Professor a les universitats de Madrid 1963-65, Autònoma de Madrid 1965-72 i de La Laguna 1972-77, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1977-79 i d’ètica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED 1979-2006 Fou director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1986-90 És considerat el principal introductor i propagador de la filosofia analítica a l’Estat espanyol Hom pot destacar en…
Antoni Martí i Petit

Antoni Martí
© EC/Berlaymont
Política
Arquitectura
Arquitecte i polític.
Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals fou …
Šenuti III d’Alexandria
Cristianisme
Nom de religió de Nazir Gayed Roufaïl, primat i patriarca de l’Església copta ortodoxa.
Estudià història i arqueologia a la Universitat del Caire i teologia al seminari copte del Caire Posteriorment ingressà al monestir copte de Suriani Ordenat sacerdot el 1955 i consagrat bisbe el 1962, fou investit papa d’Alexandria el 1971 Entre el 1981 i el 1985, enfrontat al president Anwar al-Sadat visqué exiliat L’any 1991 fou elegit membre de la presidència del Consell Ecumènic de les Esglésies, amb seu a Ginebra El seu pontificat es caracteritzà per la internacionalització de l’Església copta Contrari a algunes tesis del concili II del Vaticà, l’any 1973 visità oficialment…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de…
Xunta de Galicia
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert el 1981 per l’Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981.
La seu és a Santiago de Compostella Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament gallec amb 71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75, des de les primeres eleccions 20 d’octubre ha estat gairebé sempre integrada per partits de centredreta d’àmbit estatal en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l’aliancista Xerardo Fernández Albor com a president De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular , que integrava sobretot membres d’AP El 1987 les dissensions a l’interior d’AP donaren lloc a diverses defeccions que foren…
colonat
Història
Sistema social d’explotació de la terra, fruit de l’evolució del sistema agrari del món romà.
Durant l’Imperi, després de la davallada de la petita propietat durant la República, les terres foren conreades o bé per esclaus o bé per arrendataris Durant la crisi econòmica del s III dC amb la rarificació de la indústria i el comerç, la terra esdevingué l’única font de riquesa, la qual, per a ésser posada en explotació, necessitava mà d’obra permanent i fidel Aquesta situació féu que l’estat procurés adscriure d’una manera permanent el pagès arrendatari a la terra, puix que aquesta era l’única manera possible de recaptar l’impost territorial exactio , alhora que el controlava a fi de…
Józef Piłsudski
Història
Militar
Política
Militar i polític polonès.
Acusat de formar part d’un complot per a assassinar el tsar Alexandre III, fou deportat a Sibèria 1887-92 Al seu retorn s’uní al nou Partit Socialista Polonès, del qual passà ràpidament a ser un dels dirigents i fundà el diari Robotnik El treballador Empresonat pels russos 1900 i traslladat a Peterburg, se n'escapà l’any següent En començar la guerra russojaponesa, visità Tòquio per demanar ajut als japonesos Participà activament en la revolució russa de 1904-05 i, quan aquesta fou sufocada, dirigí la fracció revolucionària del seu partit i posà en moviment l’organització de voluntaris…
Hug de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1334-75), primer comte de Cardona (1375-1400) (Hug II de Cardona).
Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de Vilamur 1381 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina