Hug de Cardona

(?, 1320 — Cardona, Bages, 1400)

Vescomte de Cardona (1334-75), primer comte de Cardona (1375-1400) (Hug II de Cardona).

Fill i successor d’Hug (I) de Cardona i de Beatriu d’Anglesola. Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre (1342), defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca (1347) i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana. Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera, a la caiguda del qual contribuí. El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte. Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de Vilamur (1381) i les baronies de Bellpuig (1386) i de Juneda. Els darrers anys del regnat de Pere II en fou un dels consellers predilectes, i conservà aquesta privadesa durant el regnat de Joan I, malgrat la seva amistat amb la reina Sibil·la de Fortià. El 1364 fou investit amb l’almirallat de la corona catalanoaragonesa, títol que restà vinculat a la família. Havia estat estretament emparentat amb la família reial pels seus successius matrimonis amb Blanca d’Empúries, filla de l’infant Ramon Berenguer, i amb Beatriu de Luna i de Xèrica. A l’època de la seva màxima esplendor, entre el 1393 i el 1400, Andreu Febrer compongué el panegíric de les dames de la seva casa.