Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
František Langer
Literatura
Escriptor txec, d’origen jueu.
Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants
Martin Buber
Filosofia
Pensador jueu d’origen austríac.
Dirigí les revistes “Die Welt”, “Der Jude” i “Die Kreatur” Creà un institut per a l’educació dels jueus adults, i collaborà en la traducció alemanya de l’Antic Testament 1924-54 En temps de Hitler fugí a Palestina, on treballà per l’entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l’autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l’home, de la…
Moses Mendelssohn
Filosofia
Filòsof alemany d’origen jueu.
Adepte de l’Aufklärung i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, propugnà una religió espiritualista capaç de fer accedir els homes a la cultura humanista universal Traduí la Bíblia a l’alemany, i en la seva obra fonamental, Jerusalem 1783, definí el clima espiritual del judaisme Des del punt de vista filosòfic, la seva obra principal fou Phädon 1767, on defensà, amb arguments leibnizians, la immortalitat de l’ànima Són nets seus els músics Fanny i Felix Mendelssohn
Sabbatai Zěwí
Judaisme
Cabalista jueu, de família sefardita.
El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel
Abraham Wald
Matemàtiques
Matemàtic hongarès, d’origen jueu.
Estudià a Viena amb KMenger Es dedicà inicialment a la geometria i després s’interessà per l’econometria A causa de l’ocupació d’Àustria pels nazis, anà als EUA 1938, on treballà en estadística per a l’exèrcit nord-americà És el creador de la moderna teoria de la decisió estadística 1949 Morí d’accident d’aviació
Iṣḥaq ben Šéšet Perfet
Literatura
Judaisme
Rabí, talmudista i poeta jueu.
Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…
Moixé Natan
Literatura catalana
Financer, dirigent i poeta jueu.
Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat…
Afer Dreyfus, a França
A França esclata l’afer Dreyfus, en el qual un oficial francès jueu és condemnat per un suposat delicte de traïció
Rišon LeẔiyyon
Ciutat
Ciutat d’Israel, 12 km al SE de Tel-Aviv-Jafa, a la plana de Judea.
Primer establiment jueu a Palestina 1882 Fundat per immigrants russos, és conegut pel seu vi i per les indústries químiques i farmacèutiques
lucernari
Cristianisme
Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
D’origen jueu, fou adoptat per la litúrgia cristiana, d’on derivà l’ofici de vespres Un cas particular que ha perdurat és el ritu de l’encesa del ciri a la vetlla pasqual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina