Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
Aelia Capitolina
Història
Nom llatí donat a la colònia romana de Jerusalem en honor de l’emperador Publi Eli Adrià el 130 dC.
Després de la revolta de Bar Kokhba 132-135, no fou permès als jueus d’entrar-hi més
Crisi del sector de la impremta a València
Comença una crisi del sector de la impremta a València, provocada possiblement per la pèrdua dels lectors jueus expulsats
Drancy
Ciutat
Ciutat del departament de Sena-Saint-Denis, a l’Illa de França, França, situada a al nord-est de l’àrea urbana de París.
Nucli industrial construcció d’avions, destilleries, arts gràfiques Durant l’ocupació alemanya, hi hagué un camp de confinament de jueus
Benvenist de la Cavalleria
Economia
Història
Financer jueu de Saragossa, documentat des del 1373 (en activitats privades), al servei de Pere III (1380-86) i de Martí I (1401-06), sempre a Aragó.
Protegí molts intellectuals jueus, entre els quals el poeta Šenlomó ben Měšullam de Piera, que fou preceptor dels seus fills
Barrabàs
Segons l’Evangeli, delinqüent empresonat a Jerusalem, probablement per motius polítics, en temps de Ponç Pilat.
Els jueus demanaren que fos indultat, amb motiu de la Pasqua, alhora que exigien la crucifixió de Jesús de Natzaret
poliserositis paroxística familiar
Patologia humana
Malaltia hereditària de causa desconeguda, caracteritzada per episodis recurrents de febre, peritonitis i pleuritis, acompanyats a vegades d’artritis, lesions cutànies i amiloïdosi.
La malatia afecta sobretot els habitants de la Mediterrània oriental i, especialment, els jueus sefarites Hom l’anomena també febre mediterrània familiar
Šěmoné ‘esré
Les ‘divuit’ lloances o benediccions de què consta l’oració jueva.
D’època precristiana, els jueus les havien de recitar tres cops el dia i tenien un lloc fix en el culte sinagogal
comú
Història
Imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts que pagaven tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans (com els de Tortosa i de Lleida abans del decret de Nova Planta) per tal d’equilibrar l’actiu i el passiu municipals ( comú
).
Era acordat en assemblea general de veïns i hi contribuïren també els cavallers amb determinades excepcions, els estrangers, els jueus i els musulmans
ab
Cronologia
Mes hebreu, onzè de l’any civil i cinquè del religiós.
Correspon a la lluna de juliol Per una sèrie de prescripcions religioses que hi fan referència, hom el considerà la quaresma dels jueus