Resultats de la cerca

Polemista fecund, propugnà una cristiandat europea i democràtica, publicà poemes, novelles, llibres de viatges, assaigs historicosocials i atacà el gran capitalisme i l’estatisme socialista Escriví The Path to Rome ‘El camí de Roma’, 1902, The Servile State ‘L’estat servil’, 1912 i The Crisis of our Civilization ‘La crisi de la nostra civilització’, 1937 Escriví també The Pyrenées 1909, llibre de viatges

El 1900 començà les excavacions a l’illa de Creta, especialment a Cnossos Donà el nom de minoica a la civilització cretenca i n'estudià l’escriptura Entre les seves obres principals cal esmentar Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script ‘Pictografies cretenques i escriptura prefenícia’, 1895 i The Prehistoric Tombs of Cnossos ‘Les tombes prehistòriques de Cnossos’, 1921-30

Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents expressionistes Excellí en…

Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo  i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009

Deixà el govern a les mans del seu nebot adoptiu, el cardenal Paluzzi-Altieri Sostingué econòmicament la lluita de Joan Sobieski contra els turcs, que foren derrotats el 1673

Prestigiós industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham 1873-76 Elegit diputat liberal 1876, fou nomenat ministre de comerç 1880-85 Trencà amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i creà el partit liberalunionista 1886 Ministre de colònies 1895, sostingué una política imperialista que contribuí a l’esclat de la guerra contra els bòers 1899-1902 Acordà l’estatut de domini a Austràlia i a Nova Zelanda 1900 Elaborà un sistema comercial proteccionista, però el projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provocà la seva dimissió 1903 Derrotat el…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace , 1947 L’…

Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements

Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions Unides 1968 ultra Dramàtica…

Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900