Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
Marià II d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (Sardenya) vers el 1243, com a successor del seu pare Pere II.
El 1250 el papa Innocenci IV reconegué per jutge d’Arborea el comte Guillem de Capraia, que ocupà el jutjat del 1253 al 1264 Fou tutor de Nicolau, fill del comte Guillem, almenys des del 1263 fins a la seva mort, el 1274, en què esdevingué jutge efectiu enfront de Guillem, germà menor de Nicolau Les oposicions internes li feren demanar, el 1284, l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó, i s’iniciaren així les intervencions reials catalanes que portaren més endavant a l’ocupació de l’illa
Núria Vilarrubla Cortina

Núria Vilarrubla Cortina
ARXIU N. VILARRUBLA
Rem
Tècnica i jutge de piragüisme d’aigües braves.
Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1980 començà a collaborar en l’organització de competicions d’eslàlom a la Seu d’Urgell Treballà al COOB’92 1991-92 i des del 1993 és secretària general del comitè organitzador de les competicions internacionals de piragüisme que es fan al Parc Olímpic del Segre, com els Campionats del Món 1999, 2000 Fou membre del comitè d’eslàlom de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme 2001-05 i de la Federació Internacional de Piragüisme 2004-08 També fou directora de competició del Campionat del Món d’eslàlom 2007 i del Campionat Panamericà d’eslàlom 2011,…
comtat de Goceà
Història
Territori del regne de Sardenya concedit el 1338 al jutge Marià IV d’Arborea.
Fou incorporat a la corona el 1478 per la rebellió del jutge Lleonard II d’Arborea
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les…
demanda
Dret processal
Escrit presentat davant el jutge per iniciar un plet, en el qual s’exerciten una acció o més d’una.
En l’escrit de demanda ha de constar la persona part actora que la formula, aquella contra la qual és presentada part demandada, els fets en què la basa, els fonaments de dret que la justifiquen i la petició degudament concretada Hom parla de demanda acumulada quan hi són presentades diverses accions contra la mateixa part en aquest cas, cal que aquestes no siguin contradictòries i sigui competent el mateix jutge
adveració de testament
Dret civil
Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals i en circumstàncies extraordinàries (especialment en perill de mort) la llei autoritza a atorgar testament.
Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret…
Guillem II de Narbona
Dret
Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17), fill de Guillem I.
Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a…
benefici de termini
Dret processal
Facultat del jutge o tribunal de fixar un termini al compliment de les obligacions que, concedit, hom no determina o la determinació del qual queda a l’arbitri del deutor.
Així com també en aquells casos en què el creditor sollicita la resolució per incompliment i el jutge o tribunal considera necessari, per causa justificada, concedir al deutor un nou termini per al compliment de l’obligació
jurisdicció prorrogada
Dret
Jurisdicció que neix de la voluntat expressa o tàcita de les parts interessades a sotmetre’s a un jutge o un tribunal que, en un altre cas, fóra incompetent.
També s’entén per jurisdicció prorrogada la que rep un jutge quan, per raons de vacant d’un altre titular, passa a substituir-lo o bé quan, per raons justificades, l’audiència li encarrega la substitució d’aquest o bé la intervenció especial en un afer determinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina